Un racó de nadales

Imatge de fons del blog tret d'un pessebre de la col·lecció Canha da Silva (Évora)

Avui que comença l'Advent és un dia excel·lent per a penjar aquest post.

M'agraden els poemes de Nadal i -encara més- m'agrada musicar-los.

Amb els anys n'he acumulat... una desena!

N'hi ha d'autors coneguts (Papasseit, Casasses) i d'altres que no ho són tant (Casagran, Subirana).

Alguns els hem après -i fins gravat- a l'escola amb els meus alumnes (Raspall, Rodari, Casas).

També me n'han arribat d'amics meus (Trepat, Oliver), i fins i tot hi ha una peça preciosa d'arrel tradicional, regal d'una amiga portuguesa, la Dulce (Cantiga dos Reis).

Han anat apareixent aquí a Rapsòdia. I ara els he posat tots junts perquè es facin companyia. Així també és més fàcil trobar-los.

Els trobareu en aquest enllaç:  https://sentoelfreddelanit.blogspot.com (si cliqueu la imatge també hi anireu a parar).

Us els ofereixo de tot cor perquè -no se sap mai- sempre va bé tenir a mà una nadala, sobretot en aquesta època de l'any.

Trieu i remeneu. i si n'hi ha alguna que us faci el pes preneu-la tranquil·lament. Segur que l'autor i jo estarem contents -"com unes pasqües"- que els seus versos i la meva música s'escampin xarxa enllà i, vés a saber, arribin potser a alguna celebració nadalenca.

Sento el fred de la nit...

Demà faltarà un mes just per a Nadal.

Cada any, des d'en fa ja una colla, intento musicar una nadala. Enguany tenia clar que ho havia de provar amb aquesta de Papasseit ja que era l'any del centenari de la seva mort. He de reconèixer que era tot un repte. Aquesta nadala de Papasseit no és certament un poema típic que descrigui de manera amable les bondats de les festes nadalenques. El contrast de la primera part més descriptiva i més tòpica -tot i que els referents vitals del poeta eren més aviat humils-  amb la part final són estratosfèrics. Aquest nen Jesús que ens mirarà mentre fem l'àpat nadalenc i  "després de mirar-nos / arrencarà a plorar" no és certament un final feliç.  Crec, humilment, que he sabut trobar una fórmula musical adient per a destacar aquest contrast.

Manuscrit del poema "Nadal" amb lletra del mateix Joan Salvat-Papasseit

El segon repte era mirar de vestir el vídeo amb fotos properes a la Barcelona dels anys 20 i, si era possible, amb imatges del mateix Papasseit i la seva família. Diguem que, en aquest segon cas, me n'he pogut sortir mig bé gràcies a la descoberta d'uns quants webs que guarden imatges i documents d'aquella època. He de citar l'arxiu immens que he trobat al web Memòria Digital de Catalunya i, molt especialment el Fons Salvat-Papasseit que s'hi allotja. Entre d'altres troballes d'aquest fons hi ha les postals que Salvat escriví a la seva filleta Salomè pels volts de Nadal mentre estava al sanatori de la Fuenfría a Cercedilla (Madrid) tractant la tuberculosi que l'acompanyà els darrers anys de la seva vida i que li causà una mort tan precoç. D'entre tota la col·lecció n'he escollit una que parla precisament del pessebre que, aquell any, no podrien fer junts. Al vídeo trobareu la transcripció d'algun dels fragments.

El bombardeig d'imatges finals són algunes de les innombrables raons per les quals el nen Jesús ploraria avui dia: guerres arreu -a Palestina, a Ucraïna, al Txad-, refugiats climàtics i desplaçats pels nombrosos conflictes bèlics, l'auge de l'extrema dreta arreu, la intolerància d'alguns règims contra un rol digne per a les dones, la pobresa que ens encercla i que ja tenim instal·lada també a casa nostra cada cop més, els desnonaments que deixen a la intempèrie nombroses famílies... I no podia -ni volia- acabar sense afegir els efectes que la Dana ha produït al País Valencià recentment. Imatges desoladores de les víctimes i de l'esforç immens dels voluntaris per ajudar-les. Vagi per ells, com a petit homenatge, aquest vídeo. 

Aquí sota us deixo el poema sencer per si el voleu llegir. És un exemplar de la primera edició (1921) que he trobat també en el fons ja esmentat. Bona lectura i, tot i que és molt aviat encara... BON NADAL!!

No voldria acabar sense fer esment dels que, abans que jo -alguns fa força temps-, han musicat també aquest poema de Papasseit. Cadascú hi ha aportat la seva visió personal.

Ares Gratal (acompanyada d'Ira Shiran) (2020):

El Quartet Mèlt, (2018) a partir de l'harmonització de Manuel Oltra:

Toni Subirana (2009):

Martí Llauradó (membre dels Setze Jutges) (1965):

FEM EL PESSEBRE!!! "Hola figuretes" (Lola Casas)

Hola figuretes (Lola Casas - August G. Orri) from AUGUST on Vimeo.

Ja tenim aquí la nadala d'enguany! Cada any -quan puc i si puc- intento musicar una nadala. Ja en porto unes quantes! Aquest any no ho tenia clar fins que va caure'm a les mans aquest preciós poema de Lola Casas: "Hola figuretes", tot un homenatge a aquesta tradició de fer el pessebre, tan nostra -tan catalana, m'atreviria a dir, tot i que potser hauria de dir tan "mediterrània"- que cap dels revisionismes postmoderns no ens hauria d'aigualir:  que si res de missatges religiosos en una societat laica -fals! no som laics, som persones humanes a la cerca sempre d'una trascendència que té molts colors-, que si ara hem de celebrar la "Festa de l'Hivern" -tornem a les celebracions paganes dels romans?, que si no podem només destacar una religió sobre les altres ... ¿que no som fills, ho vulguem o no, d'aquesta cultura judeocristiana que ens ha conformat durant segles i que, malgrat sigui sempre legítim qüestionar-ne alguns axiomes, ens ha impregnat també de bellesa, de cultura, d'una certa manera de ser en el món?

En fi, us convido a fer el pessebre i viure, com els infants que vam ser, aquest meravellar-se davant d'unes figuretes que posem en un petit escenari conformant un món ideal, com si fóssim taumaturgs, "Déus ex machina" que, miraculosament, ens salven per un instant de la mesquinesa i la tristor generals. Si Sant Francesc va tenir aquesta idea no pot ser dolenta de cap manera.

BON NADAL!!!

PS: Vull agrair especialment a la Lola Casas, l'autora d'aquest preciós poema, que m'hagi permès difondre-ho per les xarxes aconseguint, així, que la bellesa s'escampi arreu... Gràcies Lola!!!!

Us adjunto aquestes imatges amb el poema sencer. Formen part del calendari d'Advent amb poemes de Lola Casas creat per l'escola Ignasi Iglesias:

Cançó de Nadal (Enric Casasses - August G. Orri)

 

Un any més he musicat una nadala a partir d'un poema d'altri. Aquest any tocava Casasses, no podia ser altrament. Així que aquí el teniu. Certament no és un poema de Nadal ortodox. Com es diu a Vilaweb: "desfà el miracle i el misteri de Nadal i ens duu a un terreny tan planer com iconoclasta." 

I tanmateix és un bon poema de Nadal, perquè sempre podem mirar les coses des d'una altra perspectiva. I la de Sant Josep, certament, és força curiosa.

Bon Nadal a tothom!!

Necessitem un nou Nadal. Necessitem un nou món.

 

Vivim un temps convuls. Crisi climàtica. Pandèmia. Fòbies de tot tipus. Maltractaments de gènere. Violència sexual desfermada. Revolucions arreu del planeta, sovint aixafades per preteses democràcies o directament dictadures sense escrúpols. Un món sovint on la insolidaritat, el malbaratament, la injustícia -vestida de toga- i la violència (verbal o física) campa -sembla- sense oposició. O almenys molt tímida.

Necessitem un nou Nadal, perquè necessitem un nou món. Més just, més sostenible, més amable, més lliure. Un món on potser Algú se'ns torni disponible per fer viure les coses altrament.

Recupero aquest poema de Jordi Trepat que vaig musicar fa just tres anys. Que lluny queda el 2018...

I el recupero per nosaltres. I per ell, ara que fa mesos que la salut no el deixa gaudir d'aquest món que somniem i per al qual ell sempre ha lluitat.

Bon Nadal, Jordi, amic, per a tu i els teus. 

Nou Nadal per a tothom.

Nadal sobrevingut

Hi ha amics d'infantesa, hi ha amics adolescents, d'altres que fas de més gran i, per acabar, hi ha els que apareixen quan ja creies que no en faries de nous.

Aquesta és la història d'uns amics que van ser amics d'altres abans de ser meus. Amics sobrevinguts, podríem dir, fent servir una expressió que ja gairebé ningú usa. Perquè vénen quan ja no els esperes, quan ni tan sols els buscaves. I vet aquí que apareixen i s'instal·len a la teva vida i els fas un lloc, un raconet on compartir coses que ja no són de nens o de quan tenies quinze anys.

Perquè la vida -ara ho veus clar- és massa curta com per a esperar que l'amistat aparegui de tant en tant. I vols que sigui prop  teu, sinó cada dia, sovint o, si més no, de tant en tant.

I alguns d'aquests amics escriuen poemes i un bon dia penses: per què no fer-ne una cançó? Ell, que tants cops ha vingut a escoltar-te cançons d'altri: Larkin, Subirana...

I arriben les festes de Nadal i busques un poema que es deixi musicar. I de seguida apareix, allà, on era feia temps esperant-te, com ell.(1)

Posar música a un poema és per a mi sobretot una qüestió de feeling, de connexió. No planifico, no preparo, senzillament llegeixo els versos buscant un ritme intern. I si el percebo -o m'ho sembla- agafo la guitarra i els dit manen, ells sols, el camí. No sempre s'obra el prodigi, és clar, però quan passa ho notes i saps que aquella melodia serà, a partir d'ara, la que et porti als mots, la que enllaci sensacions, la que faci aflorar les emocions i els pensaments que el poema guardava dintre seu, per a tu.

Així:

Necessitem un nou Nadal

Necessitem cada any un nou Nadal

enmig de tant de gris com ens escanya.

Massa sovint sembla que tot enganya

i l’esperança gairebé ens fa mal.

I tanmateix, volem tossudament

reveure llums i somnis d’impossible

creient que Algú es torna disponible

per fer viure les coses altrament.

Estrenarem Infant altra vegada

i pouarem espers en plena nit

que ens permetran de mantenir el delit

i cloure els ulls, la festa ben guanyada,

imaginant que la joia no és barrada

i que el Nadal reneix amb nou sentit.

Jordi Trepat

Variants condicionades, Ed. Saragossa. 2009

(1) No és la meva primera nadala sinó la tercera. La primera va ser "Non non de Nadal" de Joana Raspall. La segona "Nadal ho dic" de Jaume Subirana.

Bon Nadal!

Retorno a aquest meu blog -que tinc un pèl oblidat- per a desitjar-vos aquesta nit tan especial unes bones festes i un 2014 ple d'esperança, i força per a dur-la endavant.
I no podia ser sinó amb un poema de la Joana. Perquè, des d'on sigui, les seves paraules ens segueixin emocionant i ens amarin d'aquella bonhomia que regalava pertot.

Bon Nadal!

NADAL

Purifiquem-nos la fredor dels llavis

per dir “Nadal”.

            D’on traurem la dolcesa

per contemplar el Misteri dels misteris?

Nord dels humils, confusió dels savis,

l’Estel perd lluentor entre l’estesa,

encegadora llum dels encanteris.

On som?

            Els peus se’ns claven a la humida

barreja sangonosa de la terra.

Ens eixorden brogits i dringadissa

d’or, èxits i oripells. Seguim la crida

d’uns amors estrafets. El cor s’aferra

a qualsevol felicitat postissa.

On som?

            De quin Nadal podrem fer festa?

Tot és tan fosc!

            Qui troba l’aigua mansa

on el pit generós navega lliure?

Sortós aquell que enmig de la tempesta

aconsegueix un alè de bonança,

un Nadal ple d’amor… i pot somriure.

                                                                      Joana Raspall, 1993. Batec de paraules

Per si en voleu dir algun per Nadal...

Darrerament sembla que el Jaume Subirana es creua en el meu camí molt sovint. Acaba de treure una antologia de poemes de Nadal que titula : 5O POEMES DE NADAL per dir dalt de la cadira. Editat per Ara Llibres, amb un pròleg de Salvador Cardús que no té pèrdua.

I està molt bé! Hi ha des de les cantarelles populars més conegudes (pel tió, pels Reis, El cant dels ocells...) fins a poemes d'aquells que els mestres sentim molts cops per les escoles ("L'escola és tancada / hi ha llum al carrer...") o d'altres nadales que han escrit els nostres poetes més il.lustres (Papasseit, Verdaguer, Guerau de Liost...).
També hi he descobert algunes perles que no coneixia, com un preciós poema de Joan Maragall sobre els núvols de la nit de Nadal, o un de la meva poetessa infantil preferida, Joana Raspall, sobre el pessebre :

(...) Bè, bè, bè!,
l'ovella no sap per què
tot és suro i no pas herba.

Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!


BON NADAL A TOTS/ES ELS QUE ESTIMEU LA POESIA (des de dalt la cadira o des d'on sigui)