En un article que se m'havia passat (del 25/9/13) -segurament perquè encara no seguia la revista El Núvol- i recuperat gràcies a un tuit de la mateixa revista, he pogut llegir avui un interessant article de Diana Coromines, cap de redacció de la revista Lletres, titulat "El català, única llengua oficial en una Catalunya independent?" Allà es feia ressò de la publicació d'un monogràfic d'aquesta revista a l'entorn d'aquest debat.
A l'article en qüestió hi trobareu un resum general de les posicions dels lingüistes convidats. D'entre ells, tres havien escrit un petit article al Núvol amb els seves argumentacions. Us les destaco a continuació alhora que us ofereixo l'enllaç per si voleu llegir l'article sencer.
En primer lloc, Albert Pla Nualart, cap de llengua del diari Ara, i -pels que m'hagueu anat seguint- un dels meus referents en temes lingüístics, diu això a "Cooficialitat plena és lenta dissolució":
"Renunciar a desbancar el castellà com a llengua comuna suposa condemnar el català a un futur residual. Si el vot majoritari dels catalans, sabent que això és així, opta per aquesta via per afavorir la convivència caldrà acceptar-ho democràticament, però aquest vot no serà lliure i responsable si els que l’exerceixen no són plenament conscients de les seves conseqüències."
En segon lloc, Carles Ribera, vicedirector del Punt Avui, a "La fantasia bilingüe" diu:
"Fa anys que Espanya s’obstina a condemnar-nos a un mite inexistent: el bilingüisme. Una ofensiva per incrustar l’espanyol a Catalunya que en realitat és fruit de la constatació que l’equiparació lingüística que reclamen ja fa almenys una dècada que, sociològicament, ha passat avall."
I per acabar aquest petit periple socio-lingüístic, us proposo la lectura de "Un estat per a normalitzar el català" de Gabriel Bibiloni (lingüista i professor de la UIB) on, entre d'altres coses, proposa aquesta solució per a la transició lingüística nacional:
"La planificació s’ha de fer tenint en compte les necessitats dels actuals hispanoparlants adults i, sobretot, les noves generacions nascudes a la Catalunya independent. Per als primers es pot arbitrar un sistema temporal de protecció, garantint que puguin continuar els seus usos actuals. Les noves generacions aprendran el català per immersió i l’usaran com a llengua bàsica d’interacció social. I transmetran la llengua familiar fins que vulguin; com ho fan a qualsevol país que rep immigració. Sembla, però, que per a això el català ha de ser la llengua nacional i oficial de l’Estat."
Us deixo amb les lectures.