Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un-I-Vers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un-I-Vers. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de juliol del 2025

NUSFLOREJANT vora el riu Ebre

Fotos: Dolors Ayxendri
















I Benifallet va ser una festa poètica. Un esclat de versos d'Enric Casasses a la vora del riu que sonaren UN-I-VERS enllà...

Els Ran de les Coses tornàrem a Benifallet després de dos intents fallits -per causes alienes a nosaltres i a l'organització que sempre ens ha tractat de meravella- per presentar el nostre NUSFLOREJANT. I a fe de Déu que ho vam fer! I va sonar com mai gràcies al talent del Pere i l'Imma.

UN-I-VERS és un festival poètic molt especial. Podríem dir-ne de proximitat per dues raons. Perquè aposta sobretot per la producció de poetes de l'Ebre i comarques veïnes, i perquè sents el públic realment molt a prop. Com nosaltres el vam sentir quan obrirem micròfon i un munt de veus s'animaren a llegir petits poemes, aforismes de Casasses. En veu alta, com a ell li agrada. I que a nosaltres ens fa feliços. Perquè la poesia no és propietat exclusiva de les elits sinó sobretot de la veu de la gent que fa seus els versos d'altri.

Gràcies infinites Arturo i Elena, per convidar-nos a formar part d'aquest univers!

(i gràcies a la Dolors Ayxendri per aquestes fotos tan precioses!)








dilluns, 10 de juliol del 2023

Un viatge poètic molt espe/acial



Benifallet és per a mi una cruïlla de camins. Fins ara em portava a l'aniversari de Pete Seeger. Ara em mena també fins l'UN-I-VERS. Una cruïlla espacial i poètica.

Heu aquí el mapa estel·lar d'aquest univers:





























A finals de juny i principis de juliol es va produir una curiosa alineació de planetes, satèl·lits i alguna que altra estrella fugaç. T'apareixien, de sobte, en un racó de l'espai on algú havia disposat una estació espacial amb un micròfon obert a totes les comunicacions interplanetàries. De tant en tant algun poetanauta agosarat s'hi acostava i llençava a l'espai bells/vells versos vinguts d'altres contrades:
 
    


L'estació portava per nom UN-I-VERS L'Ebre riu de poesia i, curiosament, estava instal·lada en una porta estel·lar, punt de trànsit cap a altres experiències:

Potser és aquesta la raó que un cert misticisme amarés aquell bell espai interplanetari. Les aromes de paper imprès suraven per l'aire...



Una melodia ens arribà de lluny. Semblava aproximar-se lentament car es feia més audible a mesura que passaven els segons. De cop sorgí del darrere d'una cantonada de l'estació. Provenia d'un curiós personatge que amb uns moviments regulars feia anar un estrany aparell. Recordava un instrument musical que havíem sentit a la Terra en temps remots. La seva dolçor ens embolcallà i, com si es tractés del músic d'Hamelin, ens impulsà a seguir-lo a través d'aquelles estructures que recordaven els carrers terrenals...

 



Enfilant-nos per artístiques construccions ceràmiques arribàrem a un punt on el músic s'aturà. Érem davant d'una altra porta estel·lar, aquesta de dimensions més humils però oberta a una foscor que intuïem casolana, amable. Ens vam quedar quiets, amatents, disposats a esperar el següent miracle. Aquest fou en forma d'aparició. Un bell àngel, vestit amb robes virolades, sorgí de darrere aquella porta i ens adreçà unes paraules en vers, ritmades i rimades, que semblaven conjurar el que estava a punt de començar els propers dies en aquell remot enclavament de la galàxia.

                       

En acabar el seu parlament desparegué pel mateix indret fosc d'on havia sortit mentre una petita multitud enfervorida aplaudia la seva intervenció. Estava clar que les seves poètiques paraules havien tingut l'efecte esperat. I així, de nou guiats per aquell curiós i enigmàtic personatge, reférem el camí per on havíem vingut fins a l'indret d'on havíem partit, la cruïlla d'estructures que, a mode de plaça, concentrava l'activitat d'aquella petita colònia espacial.

A partir d'aquí els meus records es difuminen, confusos i barrejats, car se m'endugué una voràgine d'estímuls poètics, visuals i musicals com si m'hagués pres algun al·lucinògen molt potent. No sé què més dir-vos, potser hi haurà algú d'entre els que ho van viure que es vegi més preparat que jo per a fer-ho. Només puc dir-vos que aquells dies vaig viure una de les experiències més plaents i intenses que recordo. I que vaig ser feliç, molt feliç.



                                                                        
 



                                     








                                          




No sé com, però buscaré les coordenades i tornaré a aquest racó tan màgic. Segur!

"hissem les veles, solquem l'horitzó:
sens rutes marcades, la carretera
és només la que vulguem fer tots dos;"

Fragment de "Thunder road"  (Carles Renau)



Programa comptet d'actes de l'UN-I-VERS aquí.



Heus aquí alguns testimonis d'altres viatgers estel·lars com jo:

divendres, 9 de juny del 2023

Poesia a la vora de l'Ebre



Aquest és el projecte poètico-musical que tindré l'honor d'estrenar al nou cicle poètic UN-I-VERS. Això serà a Benifallet (Baix Ebre), l'u de juliol a la una del migdia. Em fa una il·lusió molt especial per diverses raons.

La primera raó perquè Benifallet és un lloc que em sento molt meu. I és així -com ja deveu saber, i si no us ho explico ara- perquè és el lloc on, des del 2019 es celebra l'homenatge a Pete Seeger per part de l'Associació Amics de Pete Seeger de Catalunya. I és, precisament, l'Arturo Gaya el principal promotor d'aquest nou festival poètic:


Si cliqueu la imatge anireu a la pàgina de l'Ajuntament de Benifallet on s'anuncia i us podreu descarregar el programa sencer. Per si us fa mandra, al final d'aquest post el podeu consultar.

La segona raó per la qual m'il·lusiona aquesta proposta és perquè m'ha permès recuperar els orígens de la meva actuació poètica amb la Companyia Poètica Rapsòdia i adreçar-me a un públic familiar per apropar-los a la poesia en les seves múltiples vessants (cantarelles infantils, cançons de bressol, jocs dansats, endevinalles...) però especialment en el coneixement de la molta i molt bona poesia infantil que es fa a casa nostra. I de pas intercalar-hi algun poema per als adults que acompanyaran aquests nens i nenes. Perquè de poesia només n'hi ha una: la que està ben feta i, per tant, com diu Miquel Desclot, el poeta l'escriu perquè "la pugui llegir un de gran i un de petit". I per si algú argumenta que la poesia per a adults -i alguna de la que anomenem poesia infantil o juvenil- no serà entesa pels infants, Rodari afegeix que:

"...molt sovint no cal entendre un poema per poder gaudir-ne, de la mateixa manera que no cal entendre un paisatge perquè et faci sentir bé i pensis que estàs contemplant una cosa bonica. Bé pots veure el mar i no saber tot el que passa sota les seves aigües. No per això t'agradarà menys. De fet, com més misteri hi hagi en la bellesa que es revela davant nostre, més acostuma a agradar-nos. (1)"


A Poemes en clau... farem un viatge per les diverses manifestacions de la poesia a la nostra vida i ens preguntarem sobre com salvar l'esglaó que hi ha entre la poesia que 'mamem' des de petits i la que després, com a adults sovint ens apareix distant, difícil, sovint amb l'etiqueta de 'per a iniciats'. En aquest repte ens endinsarem, tot jugant, en l'esquelet dels poemes: la rima, el ritme, el joc de significats... de la mà de  Joana Raspall, Olga Xirinacs, Miquel Desclot, Miquel Martí i Pol, Josep M Sala-Valldaura, Núria Albó, Salvador Comelles, Pere Martí,  Pere Quart, Josep Carner, Josep Vallverdú, Enric Larreula, Joan Salvat-Papasseit o el mateix Gianni Rodari. Estem segurs que els adults també en gaudiran però, per si de cas, hi afegirem algun vers de Roc Casagran, Maria-Mercè Marçal, Enric Casasses o Joan Brossa perquè sentin la connexió poètica més propera. I, segurament, ja que ho fem a les terres de l'Ebre, cercarem versos d'algun poeta d'aquests verals...

Acabarem cantant també algun d'aquests poemes: amb percussió corporal, amb una base a mode de rap o amb una melodia que neixi de la musicalitat dels versos. Perquè, com diu el subtítol:

"Quan la poesia i la música juguen juntes... neix una cançó."


(1) "Hi ha una poesia només per a infants?", fragment d' El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, BlackieBooks, Barcelona 2020.