El món és un mocador... i ben petit!!

 

Qui és aquest personatge de la primera foto? -us deveu preguntar. És en Manuel Sugrañes. 
I per què en parlo? Doncs perquè llegint la fantàstica biografia de Papasseit escrita per Ferran Aisa i Mei Vidal 

al capítol on parla del Bar del Centro (1) diu: "Un dels més famosos toreros que freqüentaven el bar era en Sugrañes, que havia passat d'enllustrador de botes a mosso d'estocs, i després banderiller"(pàg 117): 

 

Informació extreta del blog: Barcelofilia 

I afegeix en una altra pàgina: "que després s'ha fet un bon nom amb les revistes del Còmic"(pag. 112). 

Després de llegir això he pensat: aquest Sugrañes em sona, no sé de què. Fins que he recordat que en Sugrañes fou empresari i llibretista al Teatre Còmic del Paral·lel:

Una de les manies dels espectacles de Sugrañes: els títols havien de tenir només sis lletres

i autor d'un cuplet de l'època ("La Filomena", 1923) (2) que es va fer molt famós als anys 50 i 60 al Penedès.

 

D'aquell cuplet inicial en van sorgir un munt d'estrofes amb un to eròtic però plenes d'eufemismes i jocs de paraules pujats de to. I aquestes coples són les que en Cosme Milà (el Parent) un casteller de Vilafranca, ensenyà a en Miqui Giménez, mestre, músic tradicional i molt aficionat als jocs populars. En Miqui la va incorporar al repertori del seu grup, "Els Ministrils del Raval" (de Terrassa)

i, a partir d'aquí es va escampar per tot el país (3). I d'ell la vaig conèixer jo. Justament fa uns anys la vam cantar junts en un acte de l'Institut d'Estudis Penedesencs on -entre molts altres articles- es presentava un estudi de Ramon Marrugat sobre aquesta cançó:

I on vull anar a parar amb tot això? 

Doncs que em fa gràcia pensar que l'autor d'aquell cuplet, en Manuel Sugrañes, va compartir vetllades al Bar del Centro amb en Joan Salvat-Papasseit. Imagino que no només devien parlar de literatura.  I, pel que diu en Lluís Capdevila, Papasseit no s'hi devia sentir del tot còmode amb algunes expansions d'aquell espai:

"Salvat-Papasseit, que entrava amb un aire de timidesa i por, i tenia per a tot el que el voltava una mirada de febre;" (4)

Al soterrani del bar hi havia un cabaret, "Au fond de la mer", i allà compartien espai amb tot un seguit de "noies alegres", entre les quals hi havia una tal Margot que degué impressionar molt el nostre poeta perquè surt en alguns dels seus versos: 

"Un perfum de colors ha invadit a Margot

  S'ha vestida de pressa: 

  Perquè hom no sabés de sa sina l'olor 

  s'ha posada una flor 

  damunt la roba fresca " 

(1) Sobre el Bar del Centro trobareu més informació al blog barcelofilia .

(2) Qui era la tal Filomena es mereix un post que faré un altre dia. On hi haurà més sorpreses sobre Sugrañes i l'autor de la música d'aquest cuplet.

(3) I encara avui dia continua escampant-se amb noves versions.

(4) Tret de la biografia de Ferran Aisa i Mei Vidal: Joan Salvat-Papasseit. Barcelona. Ed. Base, pàg.113.

La "Filomena" al Vinseum

Aquest proper dimarts en Miqui Giménez i un servidor participarem en l'acte de presentació del llibre  "La llengua al Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura". És el recull de les aportacions que es van fer en les XXVI jornades d'Estudis Penedesencs celebrades el 2016 i que han estat editades sota la coordinació de Ramon Marrugat Cuyàs,  Doctor en Filologia Catalana i Cap de la Secció del Parlar Penedesenc de l’IEP, i de Joan Solé Bordes, Llicenciat en Filologia Catalana i Cap de la Comissió d’Edicions de l’IEP.

L'acte serà presentat per Pere Navarro, del Departament de Filologia de la Universitat Rovira i Virgili i comptarà, a més de les intervencions dels dos curadors de l'obra ja esmentats, amb la participació dels Castellers de Vilafranca i la projecció del vídeo:  “L’origen dels toponímics, de la llengua i de l’anècdota. Alguns exemples” Veu: Laia Batlle Urgell. Directora de Domenys Radio.

En Miqui Giménez, el llibre presentat i la 'Filomena' de la cançó-cuplet popular

En la recta final en Miqui Giménez i jo mateix farem una molt breu presentació d'una de les parts del llibre, la que recull l'origen i difusió -al Penedès i arreu del territori- d'una cançó-cuplet que va fer-se molt popular a partir dels anys 50 però que té una història molt curiosa que arrenca cap als anys vint del segle passat: la 'Filomena'. Si veniu a l'acte la coneixereu. La nostra intenció, més que fer una conferència, és donar a conèixer al públic assistent aquesta cançó i animar-lo a cantar-la. De les més de 100 cobles que s'han pogut recollir d'aquesta cançó eròtico-humorística en presentarem un petit tast a partir de les referències que s'hi fan sobre toponímia, oficis, clergat, menjars...

"Hi ha un refrany que diu així:

Filomena, Filomena,

que de porc i de senyor

se n'ha de venir de mena,

Filomena, Filomena."

Us hi esperem!

Collita de premis, collita de reconeixements culturals de l'IEP (2015)

L'acte va ser excel·lentment conduït per la periodista Carla Sanmartín

Divendres passat, a l'auditori de Vilafranca del Penedès, va tenir lloc la IV Festa de la Cultura Penedesenca, en el marc de la qual es van atorgar els Reconeixements Culturals Collita 2015. Jo hi vaig poder ser gràcies a la invitació d'un dels guardonats, la Llibreria L'Odissea de Vilafranca que, com ja sabeu, és la meva llibreria. La meva i la de tants i tants lectors i lectores del Penedès, i autors i autores d'arreu dels Països Catalans que han rebut el Premi El lector de l'Odissea, del qual ja us he parlat altres cops.

Va ser un acte molt digne, molt ben dissenyat, amb un altíssim nivell pel que fa a les aportacions escèniques -que ja comentaré-, però, sobretot, un acte que permet posar de relleu l'importantíssim treball que la institució convocant, l'Institut d'Estudis Penedesencs, ha fet per la cultura i la seva promoció dins l'àmbit del que anomenem Penedès històric (Alt i Baix Penedès i Garraf). Comencem.

Els Vinardells Grallers del Penedès:  Xavi Vila, Júlia Soler, Jordi Catasús i Jordi Mestres

L'acte va començar amb la interpretació, a càrrec d'Els Vinardells, de tres peces musicals de diversos gèneres. Primer una peça tradicional (El Rossinyol), amb un arranjament contemporani de Lluís Giménez, on ja van poder mostrar l'alt nivell en l'execució de la gralla de què gaudeix aquest grup.

Després van donar pas a dues peces en col·laboració amb l'Escola de Dansa Assumpta Trens. Primer amb la ballarina professional Anna Hierro:

Per, tot seguit, ampliar-ho al cos de dansa contemporània de la mateixa escola:

A continuació, després d'un breu parlament d'Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, va començar l'entrega dels Premis Reconeixements Culturals 2015.

El Premi Teresa Basora de Promoció i divulgació cultural va ser per a… la Llibreria L'Odissea de Vilafranca del Penedès!!

El Pep i la Sílvia, llibreters de l'Odissea, rebent el premi de mans de l'Albert Tubau.

Durant l'entrega d'aquests "Reconeixements" va actuar el Cor Xamusia, un cor de veus blanques dirigit per Miquel Benito i acompanyat al piano per Jordi Galimany. Ens va oferir un repertori d'alt nivell de dificultat basat en peces d'Eduard Toldrà i Pau Casals. Val a dir que el cor va sortir-se'n més que dignament del repte interpretatiu.

El Premi Emili Giralt de Recerca va ser per a l'arqueòleg Josep Mestres per la seva recerca prehistòrica i el seu mestratge. Van recollir el premi Rosa Arnan, esposa de Mestres, i Núria Molist, cap de la secció d'arqueologia de l'IEP.

En tercer lloc es va atorgar el Premi Santiago Rusiñol de les Arts a una artista penedesenca que treballa amb la ceràmica, Camil·la Pérez, per la gran virtut de convertir en art aquells aspectes més humils i quotidians.

Camil·la Pérez, la flamant guanyadora del Premi Rusiñol de les Arts

I per acabar el Premi Pau Casals a la Trajectòria que recaigué en el folklorista vilanoví Bienve Moya. Recollí el premi en absència d'ell Àngels Parés.

L'alcalde de Vilafranca,  Pere Regull, fent acte d'entrega del premi Pau Casals

Abans de cloure l'acte amb una nova entrega musical, van fer els seus parlaments en Lluís Puig, Director General de Cultura Popular de la Generalitat i, finalment, en Pere Regull, alcalde de Vilafranca.

Lluís Puig, adreçant unes paraules als assistents

La cirereta d'aquest pastís fou l'actuació del cantautor riudebitllenc Cesk Freixas. Acompanyat de la seva guitarra ens oferí tres peces del seu repertori: "Em pregunten per què canto", "Al vent"(versió de la cançó de Raimon) i "La petita rambla del Poble Sec", amb la qual va voler retre homenatge al seu racó del Penedès des de l'enyor de la distància.

Cesk Freixas

Per acabar, tots els músics participants van interpretar junts "El poble", del mateix Freixas. I van acabar convidant tot el públic a afegir-se a ells amb el cant d' Els Segadors.

Tots els músics interpretant "El poble" de Cesk Freixas

Abans d'anar cap a fora de l'auditori, on s'oferí un tast i una copa de cava als assistents, no vam poder resistir-nos a fer-nos una foto amb els "nostres" guanyadors de la nit: els llibreters de l'Odissea. Va per vosaltres, Carmel i Rosa, que no vau poder ser a l'acte!! Felicitats!!

Acompanyem al Pep i la Sílvia -a baix amb el premi-: el Pep Puig (llibreter "honorífic" de l'Odissea), i un servidor, la Mònica Gispert, la Carme Miró i l'Imma Carrillo, lectors i lectores empedreïts!!