Si nois, (i noies!), les muses m'acompanyen aquests dies d'efervescent creativitat. Una segona peça, a partir d'un altre poema de Maria-Mercè Marçal, m'ha atacat hores i hores fins que ha pres cos. Aquí teniu el poema i la cançó :
Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que em duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada