Una mirada sensible

En Pere Martí acaba de treure un nou llibre. Aquest cop el protagonista és un nen de vuit anys que té un oncle veterinari molt aficionat als ocells. En una de les estades a ca l’oncle podrà veure’l en acció davant d’un xoriguer -un petit rapinyaire- que un pagès ha trobat ferit. En Roger, que de gran també vol ser veterinari, assisteix al moment màgic en què el seu oncle treu el xoriguer del sac per a examinar-lo. I aquí comença la connexió d’en Roger amb l’animal, que durarà mentre s’està amb l’oncle, ajudant-lo a alimentar l’ocell i veient com, a poc a poc, es va recuperant.
Com ja ens té acostumats, Martí ens presenta una història plena de tendresa, un cant d’amor a la natura. En Roger és un nen sensible, capaç de meravellar-se per la feina del seu oncle i de deixar-se colpir alhora per la mirada d’un animal ferit o engabiat. Aquesta sensibilitat t’atrapa des de les primeres línies i es converteix en la veritable trama del llibre. Hi ajuda moltíssim l’acurat treball del llenguatge, una altra de les constants en l’obra de Pere Martí. Un exemple : la narració del moment en què el Roger veu els ulls del xoriguer ferit. L’autor no en té prou amb l’adjectiu tristos, sinó que cerca tots els sinònims que poden descriure-ho millor : esporuguits, febrosos, vidriosos, plorosos. Tot un exemple de rigor i riquesa lèxica que, per desgràcia, no sempre és present als llibres infantils.
L’alè poètic del llibre culmina en un poema preciós que ajuda en Roger a guanyar els Jocs Florals de l’escola. Descriu el moment clau –trist i alegre alhora- de l’alliberament de l’ocell :

"T’has allunyat tant i tant,
xoriguer de roges ales,
que has esdevingut
una pinça oberta
en la cartolina
de color blau cel"

Pere Martí i Bertran