Llegir pels descosits

Ostres! Fa un mes que no escrivia al bloc... Primer va ser el final de curs, ja sabeu... s'ajunta tot. Després reconec que he estat segrestat literalment -o sigui literàriament- pel Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander. Ufff! Ahir vaig acabar la tercera part. Brillant!! Mai m'havia quedat tan atrapat per una novel.la com amb les del Larsson. Novel.la negra, de gènere, però molt ben escrita i que, aporta, a més, un retrat força interessant de la societat sueca, i d'alguns temes com els maltractaments a les dones, el paper dels mitjans en la recerca de la veritat, i com es poden traspassar el límits de la llibertat individual quan algú decideix que la democràcia és "secret d'estat". Però vaja, sobretot, sobretot, patir, sentir, pensar, gaudir... amb un personatge tan dur i fràgil alhora com la Lisbeth, i el mateix, però amb un altre sentit, amb aquell periodista suec que s'entrega a fons quan s'ensuma que hi ha alguna cosa que cal denunciar, que pren cafès pels descosits, que se'n va al llit amb una o altra com qui no vol la cosa, que no dorm gairebé mai perquè sempre té alguna cosa a escriure o llegir... fins que cau rodó. I, sobretot, fidel i honest en un grau superlatiu.
Bé, si l'heu llegit ja sabeu de què parlo. I si no, animeu-vos! No us en penedireu.
I quan l'hagueu llegit aneu a veure la pel.li que està francament bé. Molt bé!