divendres, 23 d’abril del 2010

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!


Avui que és Sant Jordi us proposo “Roses i dracs”. No us deixeu enganyar pel títol : no hi trobareu la coneguda llegenda. Si us el recomano és precisament perquè fa una relectura de la tradició, gairebé en format de paròdia. Però “Roses i dracs” destaca sobretot perquè és un llibre de poemes ben escrit, ple d’imatges divertides, d’enfocs diferents, amb un nivell literari més que acceptable, cosa que no sempre es pot dir dels llibres de poesia infantil, on massa cops es busca la sorpresa o el to juganer sense que hi hagi al darrera una solidesa formal.

A Roses i dracs hi trobareu 10 poemes que exploren altres visions possibles d’aquesta llegenda tan nostrada. Hi podreu seguir les peripècies d’un drac que volia ser rosa, una princesa que volia menjar carn de drac, o us endinsareu en la infantesa de Sant Jordi, veient “com es va forjar l’heroi”. Els personatges es rebel·len contra els seus estereotips : veiem una princesa feminista o un cavaller encarcarat sota la seva armadura demanant ajuda al drac perquè li escalfi les juntures.

Formalment els poemes estan ben construïts. Tot i partir d’una mètrica popular Núria Albertí aconsegueix, a base de combinar versos de llargada diferent, dotar al conjunt d’un ritme viu, canviant, i no caure en el parany de la repetició, encara que algun cop ho fa a costa d’un esquema rítmic poc clar. El lèxic és ric i no fa concessions per tal d’afavorir-ne la comprensió, fet que és d’agrair.

El llibre té el format d’un àlbum mitjà, amb un ampli desplegament gràfic, a càrrec de Linhart. Uns dibuixos que recullen a la perfecció el to, a voltes paròdic, a voltes tendre, dels poemes que il·lustren i fan que sigui un llibre que ve molt de gust de tenir a les mans i fullejar tranquil·lament.

I, per acabar d’arrodonir la proposta, al final té un cd on Mercè Blanes ha posat música a tots aquests poemes, convertits ara en cançons, la partitura de les quals també s’hi inclou. M’atreveixo a dir que la qualitat i varietat dels arranjaments –a càrrec d’Àlex Blanco- no ha aconseguit millorar unes línies melòdiques poc vives, massa meloses o repetitives que no treuen prou profit de la riquesa dels textos. Al cd hi ha, a més, la possibilitat de cantar també en playback tots els temes anteriors. En resum, una bona manera de celebrar la diada amb els menuts tot capgirant el tòpic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada