Aquest estiu he fet unes quantes lectures. La primera, Solar, d'Ian McEwan. Després d'uns quants intents frustrats de lectura -em resistia a no poder llegir un dels meus autors preferits- vaig finalment aconseguir-ho. Potser un cert estat d'ànim més tranquil, lligat a les vacances, va fer-m'ho més fàcil.
No puc dir que hagi estat una lectura apassionant, com m'havia passat a Dissabte o a Amsterdam. He trobat un McEwan diferent, certament més divertit però molt més irregular. Se m'ha fet molt pesada la part diguem-ne científica de la novel·la, la que explica els mil i un debats sobre la física quàntica, les teories derivades d'Einstein, les noves preocupacions sobre el canvi climàtic. Crec que, a diferència d'altres llibres seus, McEwan no ha sabut fer amenes les elucubracions mentals del protagonista -altres cops neurocirurgià o músic, per exemple- de manera que s'ha anat fent més i més feixuc a mesura que avançava el llibre.
La novetat divertida de l'obra és certament agraïda. Un dels millors moments del personatges principal els passes com a lector acompanyant-lo a l'Àrtic en una mena de happening sobre el canvi climàtic, compartit amb escultors, coreógrafs i altres especímens curiosos. Genial el primer viatge en moto de neu.
Després la novel.la entra en el terreny del -diguem-ne- thriller i dóna un tomb curiós que recorda el McEwan de sempre i els seus dilemes morals. Però després es torna a desfer entre la mediocritat del personatge -evidentment volguda- i les seves dèries (la fama i prestigi perduts, una fam insaciable) i els embolics sentimentals d'un home ja madur. He de reconèixer que aquesta darrera part potser és la més ben trobada. Acabes sentint un veritable fàstic pel protagonista.
Un capítol genial : el flashback de com el jove Beard -el futur premi Nobel per la Combinació Beard-Einstein- aconsegueix enamorar una brillant estudiant de literatura comparada, especialitzada en John Milton. Un altre : el discurs-conferència davant un auditori de futurs mecenes científics.
En fi, Solar no és una obra mestra com altres. Es deixa llegir si ets capaç de sobreviure a les primeres 63 pàgines.
Ara que, vés a saber, potser us encanta i trobeu precisament genial el que a mi m'ha avorrit fins a l'extrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada