Vas a remolc o a contracorrent?

Us remeto a l'article que publica avui el diari ARA a la pàgina 21. Es titula "Contra l'independentisme" i el seu autor és Joan Ramon Resina, professor de la universitat de Stanford. Analitza amb una lucidesa espectacular com, davant de l'auge de l'independentisme, sorgeixen veus crítiques desautoritzant-lo, des del que ell en diu "opressors", o sigui, l'Estat -amb terminologia pepera Reino de España- fins als que ho accepten amb resignació, o sigui els d'aquí, els "oprimits".

Heus aquí algunes perles d'aquest article, que no substitueixen la necessària visita al web de l'ARA o la lectura de l'edició en paper:

"el futur català es resumeix en una qüestió de límits. ¿En té la nostra capacitat d'entomar? ¿O som infinitament emmotllables i ens adaptarem al que vingui fins que no tingui res a veure amb el que érem sense adonar-nos-en?"

"La independència arribarà quan sigui una necessitat tan peremptòria que posi els polítics contra les cordes".

"Mentre els partits fan càlcul dels avantatges, són les persones que tenen curull el sac de la paciència les que propaguen el coratge."

"cal no deixar-se enredar pels predicadors de terceres vies, l'existència dels quals prova que els opressors encara no poden prescindir d'un argumentari fal·laç"

"En les qüestions centrals no hi ha terceres vies. Ni neutralitat. Abstenir-se no és mai neutral, i ningú hauria de deixar-se enganyar pels falsos equilibris. Quan algú s'absté, el signe no el determina la decisió sinó el context en el que es pren. Un se'n renta les mans a favor o en contra. O es va a remolc o a contracorrent. S'està amb l'opressor o enfront d'ell.

"Certament, la voluntat d'independència no pot ser només un afer de sentiments; també ha de ser un joc d'intel·ligència. Seny més emoció igual a voluntat."