No havia llegit res d'aquest escriptor americà i us puc dir que aquesta obra m'ha captivat moltíssim. Sobretot per com està escrita. La història es centra en un petit ranxo a la vall de Salinas (Califòrnia), d'on és precisament originari Steinbeck. El protagonista és el Jody, un nen de deu anys, que viu una vida molt senzilla i innocent entregat als seus jocs infantils. Els quatre relats que conformen El poni roig ens descriuen de manera magistral la vida solitària i rude d'una família que viu el món des de les parets d'un ranxo allunyat del poble, mig enclotat sota un turó que el separa de la resta. Les feines quotidianes que li encarreguen els seus pares o el Billy Buck -un mosso que forma part de la família- marquen la rutina del Jody. Els seus gossos l'acompanyen en les petites excursions que fa pels voltants de la propietat mentre ell somnia en grans aventures a l'oest, com les d'abans. Un regal del seu pare, un poni, marcarà un moment clau del canvi del Jody, que descobrirà que el seu món infantil s'esquerda poc a poc davant de les frustracions que comporta, també, la vida adulta.
Però, com us deia abans, el veritable valor d'aquesta novel·la no és el retrat minuciós i detallista d'aquest microcosmos que l'autor devia conèixer molt bé -explica aspectes molt concrets, per exemple, del tracte amb els cavalls, que sols una persona que hi hagi conviscut llargament pot saber- sinó la delicadesa amb que insinua, només amb una frase aillada, el punt de vista de cada personatge, especialment el d'en Jody. Seguim els pensaments inicipients d'aquest nen de deu anys, els seus primers sentiments o emocions conscients, barrejades encara entre la il·lusió infantil i la descoberta d'un món adult molt més complex, on no sempre dos i dos fan quatre. No cal dir que, com sempre, la feina del traductor -en Joaquim Mallafré- és clau per a aconseguir aquest to, a mig camí entre la novel·la psicològica i la realista. No sé anglès però si que he notat un català ric i ple de matisos, molt culte quan cal però sense abandonar-se a l'exhibició lingüística, sempre al servei d'aquesta veu adulta que ens parla posant-se a la pell d'un nen. M'han agradat molt també les descripcions d'aquest petit racó envoltat de natura i he notat, gairebé a la pell, el fred, la pluja o el sol abrusador, he seguit els canvis estacionals com si els pugués veure des de la meva finestra. En fi una delícia.
Heus aquí un breu fragment que crec pot ser una mica exemplificador d'això que estic explicant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada