M'encanta el doble joc d'imatges i significats entre el blanc dels llençols i la pàgina que ha d'acollir el poema. M'agrada la sensualitat que desprèn. I aquest vers sense punts, on el ritme marca els límits de la frase.
 |
| Teo Barker (Flickr) |
Jaume Subirana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada