STONER (1): la "revelació"

Ja fa força dies que volia parlar-vos d'aquesta esplèndida novel·la: STONER. Me la vaig empassar en unes quantes setmanes -les meves lectures sovint pateixen d'intermitències enutjoses- però, malgrat això puc dir-vos que ha estat una de les millors novel·les que he llegit en molt de temps.
No faré la crítica literària -d'altres ja ho han fet i molt millor que jo (1). Senzillament vull compartir amb vosaltres algunes sensacions molt especials que he gaudit durant la lectura d'Stoner. I com que tinc una llista llargueta ho aniré repartint en diferents posts.
Avui parlaré del que en dic la revelació.
Stoner és un personatge aparentment gris que neix en un entorn molt humil en un d'aquests paratges de l'amèrica profunda de finals del segle XIX. Condemnat a ocupar-se de la terra dels seus pares, comença uns estudis d'agricultura. Però un bon dia succeeix el miracle: en una classe de literatura anglesa -una assignatura obligatòria que havien de cursar tots els alumnes de segon curs- una pregunta del professor Sloane després de llegir un sonet de Shackespeare deixa el nostre protagonista sumit en una mena de paràl·lisi:

En William Stoner es va adonar que durant uns segons s'havia estat aguantant la respiració. Va expirar amb suavitat, a penes conscient que la roba se li bellugava sobre el cos mentre l'aire li surtia dels pulmons. Va apartar els ulls de l'Sloane i va recórrer l'aula amb la mirada. La claror es filtrava esbiaixada per les finestres i es posava damunt la cara dels seus companys, fins al punt que semblava que la llum brollés de dins seu per contrarestar la foscor; un alumne va parpellejar i una ombra prima li va cobrir una galta, a la part inferior de la qual convergia la claror del sol. L'Stoner es va adonar que els dits amb què engrapava el tauler del pupitre se'n començaven a desenganxar. Va girar les mans sota la seva mirada i el va sobtar veure-les tan morenes, i també el va sorprendre l'intricat sistema gràcies al qual les ungles li encaixaven a la punta esmussada dels dits; va tenir la sensació que es notava la sang que li circulava invisible per les venes i les artèries minúscules, bategant-li amb delicadesa i precarietat des del tou dels dits i a través del cos sencer.

L'Stoner es incapaç de respondre a la pregunta repetida del professor: -Què li diu, senyor Stoner? Què significa aquest sonet? La classe s'acaba i tots marxen de l'aula. Ell roman encara uns segons immòbil fins que fa el mateix. No sabem res més d'aquell episodi fins uns paràgrafs més avall. Al segon semestre d'aquell curs, l'Stoner interromp els estudis d'Agricultura i es matricula en cursos de filosofia, història antiga i dues assignatures de literatura anglesa. A l'estiu torna a la granja dels seus pares però no els diu res del que havia fet a la universitat, mentre ajuda amb la collita. El canvi ha començat.


(1) M'ha impactat especialment el testimoni del traductor al català, Albert Torrescasana