La cita que he triat per a encapçalar aquesta entrada hauria de presidir les ments dels responsables polítics. Està extreta d'aquest excel·lent article de Ramon Folch, precisament una de les ments més vàlides i lúcides del nostre país. El conec des que, de molt jove, em vaig interessar per la botànica i l'ecologia. Vaig topar amb el seu manual "La vegetació dels Països Catalans" i es va convertir amb la meva, diguem, bíblia, a l'hora d'identificar i classificar les plantes que, durant anys, vaig anar recollint arreu del país. Vaig descobrir llavors (cap a l'any 1986) que Ramon Folch havia estat el coordinador del llibre "Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans" (1976) i que, seguint les petjades de científics eminents de casa nostra com Ramon Margalef, va impulsar això que ell n'ha anat dient la socioecologia, o sigui una ecologia amb una visió més àmplia que incorpora -no pot ser d'altra manera- l'activitat humana com a element d'anàlisi. O una sociologia que afegeix la mirada ecològica al seu esguard. Més tard es va fer famós perquè va sortir per la tele -TV3- amb un dels millors programes de divulgació científica que recordo: Mediterrània.
Ara fa ja alguns anys que ha recuperat un cert anonimat, però, de tant en tant, deixa sentir la seva veu en alguna publicació. Un científic que encapçala obres seves amb cites poètiques i ho justifica així no és un científic qualsevol: "el coneixement científic glacial, orfe de passió amatòria, denuncia esperits malaltissos que es diuen objectius simplement perquè són cruels". I encara afegeix: "l'acuïtat en el discerniment ve de la finesa d'esperit, no pas de la fredor de l'ànima, i per això considerar incompatible la pretesa seriositat de la ciència amb l'exaltació de la poesia és tan insensat com reduir un ganivet a la seva sola fulla, instrument aleshores prou tallant, però tanmateix inempunyable."(1)
Poesia i ciència, com no podia seduir-me aquesta proposta!
En fi, us deixo amb la lectura de l'article que ha originat aquesta -perdoneu- digressió personal. Llegiu-lo: és tota una proclama per a omplir de valors de fons aquesta independència a la que tants aspirem.
(1) Cites extretes del pròleg a La vegetació dels Països Catalans, 1986, Ketres editora, 2a ed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada