 |
| Pep Garcia sota l'atenta -i sorneguera- mirada de Larkin (Foto Marta Pérez) |
Sí nois, aquests dies m'he traslladat al pis del costat, o sigui al
blog del costat : Ran de les coses. Allà tinc molta feina -com podreu comprovar si us hi deixeu caure- i ara, a l'estiu, s'hi està més fresquet. El nostre Projecte Larkin està vivint un dels seus moments més dolços des que el vaig començar ara ja fa quatre anys. Quatre! Ha costat molt de temps d'assajos, tria de poemes, muntatge del concert, detalls escènics i, sobretot, sobretot, ha costat molt sortir de casa per ensenyar-lo arreu. Aviat farà just un any que, des de l'
Agrícol-Centre Artístic del Penedès, el Pere Martí i l'Anna Ruiz van apostar per nosaltres. Gràcies! És de justícia reconèixer-ho ara que comença a córrer més enllà del Penedès. Després el Pep del
Forat del Pany també ens va acollir a casa seva i ens va deixar oferir-vos el nostre treball. Gràcies Pep. I aquest juliol la cosa s'ha obert definitivament. Primer la Marta Pérez, al Cicle
Contrapunt Poètic i, ben aviat, el Xavier de la
llibreria Nollegiu i la Flora i el Lluís de
Cal Magre. Gràcies a tots per deixar-nos un racó on poder fer el que ara ens ve més de gust de fer: recitar i cantar la poesia de Philip Larkin.
Ja ho sabeu, doncs. Si ens voleu sentir, estem al pis del costat. Us reservem un raconet al costat de la finestra mentre escolteu com el Pep Puig ens recita uns versos de Larkin...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada