Més sobre "El Testament de Maria"

L’anunziata di Palermo, d’Antonello da Messina

Vaig demanar a un amic meu, molt més coneixedor que jo dels temes bíblics i religiosos en general, en Jordi Trepat (1) , que em donés la seva opinió sobre el llibre que acabo de comentar. Aquí la teniu:

"El Testament de Maria se m'acut que podria ser com un evangeli apòcrif del  S. XXI. "Apòcrif" no en el sentit de "fals, falsificat, inacceptable" sinó en el seu sentit etimològic: "amagat, clos, secret".

Dels fets de i sobre Jesús de Natzaret -diguem-ho així- en tenim força versions. Hom en pot escatir els aspectes històrics i els que no ho són, si són prou vàlids per fonamentar una fe, si són admirables, alliçonadors o simplement interessants. A ningú se li escapa, però, la càrrega de misteri (en el sentit més ampli de la paraula) que susciten. D'aquí ve que, si algú vol entrar en el secret de com va viure Maria tota aquella història, i que ho faci en el to amb què ho fa l'autor, em sembla enormement actual i, per descomptat, gens fals o inacceptable, sinó tot el contrari: revelador i significatiu.

Què va pensar, sentir, preguntar-se la mare de Jesús, quins podien ser els seus dubtes i desigs, esperances, temors i decepcions? Tot s'expressa en aquest monòleg interior d'una gran humanitat. Si a més, s'escriu amb un to íntim, càlid, poètic, delicat, bell en definitiva, això fa del Testament un relat que t'emociona i et fa pensar.

"Desitjo que el que ha passat no hagi passat…". "He somiat que hi vaig ser…". "Vull que el temps retrocedeixi… començar des del principi…". "Els nostres somnis sí que tenen importància…". "Redimir el món? No va valer la pena…". És aquest vaivé d'impressions personalíssimes amb el rerefons dramàtic que va viure Maria (la mort del seu fill) que fan del llibre un text a voltes dur i inquietant, però alhora de lectura amable i pacificadora.

JORDI TREPAT

(1) I alhora un bon poeta! Però això és feina per a un altre dia…


* Teresa Costa-Gramunt em fa arribar una ressenya seva sobre aquest llibre apareguda a la revista digital El Núvol. Molt interessant!! :  http://www.nuvol.com/critica/levangeli-segons-colm-toibin/

D'ella en rescato aquestes paraules:  "Les escletxes per on passa la realitat-veritat són com raigs de llum que il.luminen una cambra a les fosques. Per més efímera que sigui, podem veure l’esclat d’aquesta llum que, qui ha dit que no pot ser?"