Getty images |
Havia de preparar una petita xerrada per a un premi literari i vaig pensar que estaria bé preguntar-se sobre quines raons ens empenyen a escriure. Vaig enviar aquest correu a un munt de gent:
"...estic preparant una petita xerrada sobre lectura i escriptura i m'he plantejat fer un petit sondeig sobre les raons que ens empenyen a escriure. Agafeu-vos-ho de la manera més àmplia que vulgueu (no em refereixo a escriure en plan escriptor, tot i que si algú escriu així també pot explicar per què ho fa)."
Vull agrair d'entrada a totes les persones que em van respondre. I també a aquelles que segur que hi van pensar però al final no es van decidir a enviar-me res. De seguida vaig veure que el que havia rebut excedia -i molt- el temps de què disposava a l'acte en qüestió, així que vaig tenir clar que la meva feina seria fer una bona tria de tot plegat. Havia de fer un petit resum que intentés assenyalar els punts de coincidència de la majoria de respostes alhora que destaqués també aquelles aportacions més originals.
Com que havia enviat el mail a gent d'edat molt diversa (des de pre-adolescents a adults granadets) i de professions molt diferents (mestres, músics, advocats, arqueòlegs, llevadores, farmacèutiques… i també alguns escriptors) el més lògic era esperar una varietat de plantejaments infinites.
Doncs no. La primera conclusió és que, malgrat aquesta diversitat humana les raons que ens empenyen a escriure ens uneixen més enllà d'edats, ocupacions i altres variants.
I quines són aquestes raons?
Vaig agrupar-les en cinc grups que podríem anomenar sota aquests epígrafs:
- Raons domèstiques, fruit de necessitats quotidianes.
- Raons comunicatives.
- Raons professionals.
- Per "endreçar-se un mateix".
- Raons creatives i/o literàries.
Vegem-les.
1.- RAONS DOMÈSTIQUES
Foto: Francesc Vallés |
"Per fer llistes per tal de no oblidar les coses."
"En alguns viatges escric per a poder recordar espais i moments viscuts en el futur, tot i que després poques vegades ho llegeixo".
I si les llistes són la reina d'aquest apartat, algú em va fer recordar que la reina de les llistes és...
"Escric, evidentment, per escriure la Carta als Reis".
(continuarà)
Que bonic que en les raons que tenim per escriure hinhagi també una cart als Reis... Seguirem atentament la continuació.
ResponEliminaSegurament la llista més il·lusionant de la nostra vida...
EliminaInteressant experiment, estarà bé saber quins són els motius pels quals escriu la gent. Els que correm per aquí estem acostumats a escriure molt, i cadascú tindrà els seus motius. Però som poc conscients que fora d'aquí, o fora de les xarxes, la gent escriu realment poc, igual que llegeix realment poc. No ens adonem que vivim en un oasi de lletres on no hi és tothom, i ens n'estranyem. Veurem les properes raons.
ResponEliminaLA veritat és que vaig constatar que escriure escrivim molt però per necessitats quotidianes, comunicatives o professionals. Una altra cosa és escriure amb algun afany més o menys creatiu o literari. Ja ho veureu. Potser el que em va cridar més l'atenció és aquest capítol de l'endrecar-se un mateix… Però no avancem esdeveniments...
EliminaInteressant. Et seguirem amb atenció.
ResponEliminaI jo content de poder-ho compartir amb vosaltres!
EliminaÉs veritat hi ha mil i una raons per escriure, depèn de cadascú...M'agrada aquesta "classificació" que fas, suposo que ja ens diràs com entens tu cada grup...
ResponEliminaCaram la quitxalla...I això que no volia gaires coses, perquè no s'havia portat gaire bé, em sembla que n'he contat déu!!!
Bon vespre, August.
Sí, tens raó amb això de la carta als Reis! Buscava una imatge per a il·lustrar només però quan la vaig llegir atentament, la vaig trobar molt curiosa: ell s'ha portat mig mig… i vol que portin regals als més pobres que ell però després es va animant...
EliminaBen curiós! I sí, de totes les llistes, la millor la carta als reis ;) Esperem la continuació. Gràcies, August!
ResponEliminaDe res, a disposar! La idea de la carta em va encantar de seguida! Segurament és un dels casos més clars que l'escriptura té una motivació comunicativa claríssima.
EliminaFa poc he acabat un curs de narrativa de ficció i m'ha agradat molt. És divertit inventar-se històries i explicar-les.
ResponEliminaTambé m'agrada fer llistes. Abans de començar un viatge o una excursió, faig la llista de les coses que m'he d'emportar. No sé què tenen les llistes.
Afegeixo la teva aportació a les que ja tinc llistades. Per cert, jo crec que això de les llistes té l'atractiu que ens fa la il·lusió que "controlem" una mica el nostre futur, és com planificar què vols que et passi, posar negre sobre blanc els nostres desitjos, il·lusions, propòsits, com si el fet d'escriure'ls t'ajudés a fer-los més possibles...
Elimina