diumenge, 2 d’octubre del 2016

El Kalevala


Vaig tornar de Finlàndia meravellat, encisat per aquest país, la seva gent i la seva cultura. I durant aquest estiu m'he llegit el Kalevala, una autèntica joia de la seva literatura. I m'ha encantat. No sóc ningú per a fer-vos una ressenya com cal, però sí em veig amb cor de traslladar-vos les meves impressions i explicar quatre coses d'aquesta obra. Som-hi.

El Kalevala és un llarg, llarguíssim, poema èpic i líric de 22.796 versos (unes 600 pàgines en l'edició catalana) (1)  on se'ns expliquen els treballs d'uns personatges mítics dins l'imaginari popular finlandès: el vell mag i cantador Väinämöinen; el seu company d'aventures el ferrer Ilmarinen; l'inconstant Lemminkäinen, conquistador de dones i temerari aventurer; el jove Joukahainen un fetiller inexpert que gosa enfrontar-se a Väinämoinen; i Kullervo, fill d'un esclau i tràgic venjador en una lluita familiar. Les dones també hi tenen un paper cabdal: Louhi, la mestressa de Pohjola -el reialme associat amb el mal-; la verge Aino, germana de Joukahainen, festejada pel mateix Väinämoinen; la Verge de l'Aire, un ésser diví que dóna llum a Väinämoinen; i la mare de Lemminkäinen, amb trets profundament humans.
Ja sé que ara aquests noms no us diuen res però, tanmateix, m'agrada que comencin a ressonar als vostres caps com ho han fet en el meu durant mesos. Tampoc us diuen gaire de l'argument del poema -en sentit estricte, no en té-  però us poden ajudar a dibuixar un cert escenari. Ho entendreu si us explico la creació d'aquest llarg poema. Però per a això hem de parlar d'Elias Lönnrot, el seu -diguem-ne- autor. 

Escultura de Elias Lönnrot  al Museu d'Història de Kuopio

Elias Lönnrot neix el 1802 en un poblet prop d'Hèlsinki. Fill d'un modest sastre rural aprendrà a llegir a casa seva i fins els dotze anys no comença a anar a l'escola. Des de ben jove s'interessa per la poesia popular de manera que alterna els seus estudis de medicina amb les excursions a la Carèlia, en la Finlàndia oriental, per tal de recollir mostres vives de poemes antics de la veu dels que encara els sabien de memòria i els recitaven. I continua fent-ho quan, ja com a metge, és destinat a una regió remota. Recorre milers de quilòmetres a peu, en carro o en barca (no oblideu que Finlàndia és plena de llacs per tot arreu), sempre amb els estris d'escriure a punt per anotar els cants que li anaven explicant. Arribarà a fer fins a onze llargs viatges de descoberta.

Mapa de la recerca de Lönnrot. En blau els pobles que pertanyen actualment a Rússia, en vermell els finlandesos. En verd el centre d'operacions de Lönnrot. Font: Lakkasuo
Ens trobem en una època on el Romanticisme impulsà l'interès pel passat. S'entén el coneixement de la cultura popular com una eina més de creació de l'esperit de les nacions, moltes sorgides com a resposta al jou Napolèonic. Els filòsofs començaren a justificar el dret de les nacions a la seva independència a partir de la seva pròpia història. Era el moment que la petita Finlàndia, sotmesa històricament per suecs o russos alternativament, creés una cultura pròpia que demostrés al món les seves aspiracions nacionals. Sorgiran diversos personatges però es pot dir que és Elias Lönnrot qui s'erigirà com el pare d'aquest impuls nacional aportant-hi el que és considerat com l'epopeia nacional de Finlàndia. 

Foto: Helsingin yliopistomuseo
El primer Kalevala serà signat per Lönnrot el 28 de febrer del 1835 i és des de llavors la data de la festa nacional de la cultura finlandesa. Però Lönnrot continuà treballant en l'obra, ampliant-la a partir de nous viatges. I no és fins al 1849 quan apareixerà el Nou Kalevala que havia gairebé doblat l'extensió de l'original, amb una estructura més consistent i que es va convertir no només en l'epopeia finlandesa sinó que fou comparada amb l'homèrica i considerada com una de les grans epopeies de la literatura mundial. 

  
            
1a edició 1835
Edició de 1849

I de què va el Kalevala? És difícil resumir-ho aquí. Diguem que a través dels 50 cants de què està compost el llibre, anem coneixent els herois, les seves lluites, les seves febleses, els seus èxits i fracassos Podríem dir que, a la manera dels mites grecs, aquests personatges a mig camí dels déus i els homes ens mostren els principals trets de la condició humana: l'ànsia de poder, de ser estimat, de gaudir dels plaers de la vida, la seva lluita interna contra les pulsions del mal (l'enveja, l'odi, l'avarícia, la gelosia…). Lönnrot dibuixa un escenari on s'enfronten dos móns: un anomenat Kaleva (el sufix -la de Kalevala  vol dir les terres de Kaleva) que representaria el poble finlandès; i un altre que porta el nom de Pohjola i encarna un reialme de foscor i maldat. Els herois es situen en un o altre univers i així va avançant el poema. 
Però al Kalevala també hi trobem sovint descripcions de la vida als pobles, dels usos rurals, de les festes, dels menjars. Per això l'obra està plena de detalls sobre com es vesteixen, quines feines fan, quins estris usen, com celebren les coses. O com s'han de comportar les dones amb els seus futurs marits.  I la Natura sembla un personatge més. I no m'estranya. Havent estat a Finlàndia veus la força del paisatge que t'envolta: un espai immens de boscos, llacs i aiguamolls que per força ha d'haver construït l'ànima dels finesos des de fa milers d'anys. Les cites a plantes i animals són d'una riquesa excepcional, fet que demostra el profund arrelament d'aquesta cultura amb el seu entorn.

El llenguatge és, com correspon a un text així, de ressonàncies orals. Abunden les repeticions dels versos per tal d'anar fixant el que es diu. Hi ha una mena de rima asonant, a voltes més present, que li dóna al text també un ritme molt especial. És el que els entesos anomenen la mètrica kalevaliana que jo m'estalvio d'explicar però que, certament, li confereix una musicalitat molt agradable i que explica que la música sigui tan present en les històries. De fet el personatge principal, Väinämoinen, és un mag amb poders sobrenaturals i també un bard, un cantaire, que amb la seva veu i el seu kantele -una mena de psalteri- deixa a tothom literalment encantat. El poder de la poesia i la música, un cop més, per a captivar l'ànima humana. Això és especialment potent en un dels cants (el 41) quan Väinämoinen, després de capturar un peix gegant, construeix un kantele amb la mandibula del peix i comença a cantar. Ningú, ni humans ni bèsties, escapa al seu encís. I tots acaben plorant de l'emoció que els commou:


La darrera cosa que us vull explica és més anècdòtica però per a mi ha estat molt emotiva. Quan vaig ser a Pielavesi aquest maig passat vaig descobrir que a l'escola tenien una edició del Kalevala per a infants. Estava en finès, òbviament, i no vaig resistir la temptació d'aconseguir-ne un. Està il·lustrat gairebé com si fos un còmic i, el més divertit, els personatges kalevalians aquí s'han convertit en gossos de diferents menes i races, cosa que ho deu fer molt més atractiu als ulls dels nens. El Sakari, mestre finlandès, va dir-me que existia una versió en anglès i que miraria d'ajudar-me a trobar-la. Però a la petita llibreria de Pielavesi només tenien la versió finesa, així que me la vaig comprar. 
Un cop a l'escola vaig explicar aquesta història del Kalevala als meus alumnes i els vaig ensenyar les dues edicions, l'adulta que havia llegit jo i la infantil amb gossos de protagonistes. El llibre portava un cd amb la gravació en finès. La vam escoltar però, òbviament, a part de gaudir d'una fonètica molt especial, no vam entendre res. Els vaig dir que aquest estiu jo em llegiria la versió catalana i així els la podria explicar. I va quedar aquí.

La meva sorpresa va arribar unes setmanes més tard. Em van portar un sobre a la classe. Venia directament de Finlàndia. I en obrir-lo hi havia… l'edició en anglès! Ara tenim les tres i alguna cosa farem a classe. De moment ens vam fer una foto per a enviar-la al meu amic Sakari com a agraïment.
Aquí la teniu: els meus Llunàtics orgullosos amb els tres Kalevala. Quin poder tenen les històries senzilles que vivim a voltes cada dia. Gràcies al Sakari i, sobretot, gràcies a Elias Lönnrot! 



(1) Lönnrot, Elias,  El Kalevala. La gran epopeia del poble finlandès. Ed. Columna. 1997. Traducció directa del finès de Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara.

He vist que Edicions 3i4 va fer també una adaptació resumida -d'unes 100 pàgines- també en català. No n'he trobat el traductor. Cap de les dues, però es troben ja a les llibreries. I el gran Miquel Desclot en va fer una altra versió l'any 1997 per a l'Editorial La Galera titulada: En llavis del gran bruixot. Els herois del Kalevala. Miraré de trobar-la.

8 comentaris:

  1. Bona feina, August!

    Segur que els teus llunàtics estaran motivats, després del viatge a Finlàndia, per treballar aquest poema èpic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no et pensis, que aquesta generació és d'estímuls efímers… Però vaja, ja me'n cuidaré jo de mantenir la flama encesa. La veritat és que, si a tu et veuen entusiasmat s'encomanen de seguida del teu interès.

      Elimina
  2. interessant el kalevala, interessant l'èpica i l'epopeia i el millor de tot compartir-ho amb nosaltres i millors encara amb l'alumnat!!! benvinguts i benvingudes llunàtics i llunàtiques

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree!! M'agrada compartir amb els meus alumnes allò que a mi m'emociona i crec que puc adaptar-ho al seu nivell. Ja us explicaré com va.

      Elimina
    2. O millor encara, faré que siguin ells mateixos que us ho expliquin al seu blog.

      Elimina
  3. Llegir aquest llibre gairebé deu ser tota una aventura, m'han agradat els poemes d'aquesta epopeia, suposo que cada país en deu tenir una que se la fa seva...Bé pel mestre de Finlàndia, tot un detall per agrair...
    Veig que no tens una classe gaire nombrosa, suposo que pots treballar molt bé!
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, això de les epopeies fa que t'adonis que tot i viure en cultures i països diferents sovint compartim els mateixos delits humans.
      Aquest mestre finlandès és un encant, tot ell. D'aquelles persones que t'acullen i t'escolten, amb qui empatitzes rapidament malgrat la distància en la llengua (el meu anglès és més que macarrònic).
      No em puc queixar del grup que tinc, no només pel nombre sinó perquè, a més, són molt bons nois i noies. Me'ls estimo molt!

      Elimina
  4. I com s'han de comportar les dones amb els seus futurs marits? M'he quedat amb ganes de saber-ho!

    ResponElimina