dimecres, 1 de maig de 2019

Sobre tornar i retrobar



















Tornar als llocs és retrobar i retrobar-se. Dissabte vaig tornar "a casa" en certa manera. Amb SONS DEL CASTELL actuàvem al monestir de Sant Benet de Bages i això volia dir que tocaríem davant d'amics i familiars. Volia dir que veuria i retrobaria vells amics, i que el pare i ma germana podrien sentir finalment aquest projecte que ja fa més d'un any que em té entretingut.

Per temes tècnics vam haver d'arribar-hi al migdia i començar el muntatge. Després per la tarda ens hauríem d'esperar a que s'acabessin les visites guiades per a poder acabar de muntar i fer les proves de so. Així que vaig decidir ocupar aquesta estona fent una caminada pels voltants del monestir. Ara els camps estan ja força crescuts, i arreu les roselles contrasten amb el verd del cereal que campeja pertot. El camí va dur-me fins a un mirador sobre St. Benet. Feia una tarda esplèndida, assolellada, i tanmateix l'aire era encara fresc i agradable.




Una mica més amunt va aparèixer la silueta inconfusible de Montserrat.

















Una trucada em va retornar al motiu d'aquella tarda. Un músic ja havia arribat al monestir. Vaig refer el camí ara ja amb el pinyó posat en les obligacions musicals, però gaudint al màxim d'aquell passeig entre blats. 
Us estalvio la resta de preliminars perquè són molt poc interessants i més aviat un pèl estressants. 

Els preparatius d'un concert són la part que menys m'agrada i, tanmateix, són una de les més importants si vols que després tot surti com cal. Només us diré que vam haver de lluitar -i força- contra la generosa sonoritat de l'església que, com podeu imaginar, no es va concebre pensant en concerts endollats com el nostre.

Sigui com sigui va arribar el moment. El públic primer feia una visita guiada pel monestir,  a càrrec dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Jo era aliè a tot això mentre em barallava amb micros i proves, però la Sussi Garcia m'ha fet arribar les fotos que veureu a partir d'ara.

En Josep Llobet, dels Amics de l'Art Romànic del Bages, iniciant la visita guiada

La Montse Duocastella, guia del monestir de St. Benet.













La "processó" va arribar finalment a l'església i, allà, després d'una breu presentació va començar el concert.
L'Albert Galbany, coordinador musical del cicle "Música i Romànic"
En Joan Torrents, historiador i co-autor de "Sons del Castell"
Un cop engega la màquina ja no s'atura fins al final. La tensió acumulada durant la prèvia es deixa anar controladament per tal de poder estar al cas del que ha de passar però sense que això ens impedeixi d'alliberar-nos artísticament. Dit d'una altra manera: que fem el que podem per controlar una cosa incontrolable tot esperant que s'encengui la llum i, de tant en tant, puguin aparèixer espurnes de bellesa, d'humor, de saviesa i també -perquè no dir-ho quan has de parlar de guerra o exili- de tristor, profunda tristor.



Pep Puig i Mònica Gispert, els nostres rapsodes

Interpretant "A l'entrada del temps clar" (SXII) acompanyat del Guillem Ballaz a la viola de roda

El Víctor Solana, el nostre percussionista, responsable que tot caigui a temps



El públic va omplir l'església de Sant de Benet de Bages

La Marta Masachs i la Mònica Gispert a "Si em lleví..." de Pere Serafí (S XVI)
Explicant la història del convent dominic del castell de  Sant Raimon de Penyafort

"El gall negre" (tradicional S XX) ens serveix per il·lustrar les lluites internes de l'església

En Josep Martí al saxo, el Carles Casanova a l'acordió i el tible, i el Ramon Casanova al fiscorn

"L'amor és que m'atormenta!"


La banda al complet

Guillem Ballaz al violí, August Garcia a la guitarra i veu, i Moulay Sherif al llaüt àrab, interpretant "Lamma bada Yatathana" (moaxaja andalusí).






6 comentaris:

  1. Gràcies August per aquest reportatge literari -artístic- musical tant complet, de la cultura de casa nostra, en aquest cas des de la meva comarca del Bages...Moltes felicitats i endavant, no defalliu!!!
    Bon vespre, August.

    ResponSuprimeix

  2. M'agradat molt aquesta presentació , Gracies August i companys. Va ser molt bonic. Una abraçada. Sussi Garcia i Soldevila.

    ResponSuprimeix
  3. Quin gran reportatge, August! Espero que el concert fos tan esplèndid com el de Vilafranca!

    ResponSuprimeix
  4. El reportatge es agradable i sincer però l'espectacle es boníssim, felicitat i a seguir.

    ResponSuprimeix
  5. Jo tinc casa a Navarcles, m'hauria agradat de venir, però no vaig veure la teva entrada!

    ResponSuprimeix