dissabte, 15 de febrer de 2020

Ens ha deixat el Josep M. Aloy, el mestre que estimava els llibres per a infants

























Ahir al vespre vaig rebre la notícia de la mort del Josep M Aloy. Sabia -perquè ell mateix ho havia fet saber en un missatge serè i emotiu dies abans- que els metges ja no hi podien fer res més- però, tanmateix, sempre esperes que aquesta situació s'allargui prou en el temps com per a poder acomiadar-se com cal, cara a cara. No ha pogut ser i em sap greu perquè aquests dies m'ha estat rondant pel cap visitar-te, amic, i dir-te que ha estat un privilegi compartir algunes coses al teu costat.

Com el teu amor pels llibres i, sobretot per la literatura infantil i juvenil de la qual ets tot un referent. Dic "ets" conscientment, perquè la teva llarga feina d'anàlisi, crítica i difusió de la LIJ ens queda per sempre ja com un dels teus llegats. Una mostra claríssima i excel·lent d'això és el teu blog Mascaró de proa que, segur, continuarem llegint, escoltant la teva fina dissecció de les obres per a infants. Aquest blog, que encetaves amb motiu de la mort, el 2012, de l'Emili Teixidor, vas mantenir-lo fins al maig passat. Set anys durant els quals vas donar a conèixer i valorar -o sigui estimar- la nostra literatura per als més joves i els escriptors i escriptores que s'hi han dedicat. L'any 2013 va rebre el XIIè Premi Aurora Díaz-Plaja.


Al teu darrer escrit, tancant el blog, t'acomiadaves reclamant-com sempre- més atenció i amor pels llibres infantils:


“Mascaró de proa” m’ha proporcionat moltes satisfaccions i ha significat un sincer compromís i un repte  que he volgut mantenir durant tots aquests anys malgrat la feina i les dificultats que ja coneixen els qui es dediquen a fer de prescriptors, de bibliotecaris o d’assessors.

“Mascaró de proa”, com totes les feines destinades a estimular els altres, a empènyer la societat, a difondre la lectura per formar lectors, em deixa també, no ho puc amagar, una sensació una mica agredolça. Tot ha canviat molt, tant el món editorial com els gustos literaris, com els temes d’interès de la literatura actual, com la crítica o com el mateix model de lector. Jo mateix també he canviat. I, d’altra banda, ha canviat molt poc la sensibilitat pels llibres i la lectura per part d’una societat que es manté bastant al marge d’aquesta activitat tot i sabent que llegir és un recurs enriquidor per a la formació de les persones, sobretot joves, que tots tenim o hem tingut sota la nostra responsabilitat. Tot i sabent que la lectura és un recurs excel·lent que ajuda a conèixer i a créixer en nous mons. I tot i sabent que la lectura nodreix la nostra maduresa estètica, lingüística i cultural.

Vaig sentir parlar de tu molt abans de conèixe't personalment. Recordo com un amic compartit, el Lluís Atxer, ja t'esmentava quan ens vèiem per a assajar les peces del nostre grup, Samfaina. En parlava amb una emoció i un respecte que després, molts anys més tard, vaig poder compartir quan l'Eixam d'Amics de la Joana Raspall ens va ajuntar per a preparar el munt d'homenatges i publicacions que es van fer per a celebrar el seu centenari en vida. Amb tu -de fet, gràcies a tu- vaig poder participar en algunes presentacions del Bestiolari de la Joana Raspall, el primer volum de les diferents antologies temàtiques de l'autora de Sant Feliu que vas preparar per a Edicions Pagès. Guardo un record especial de la que vam fer a Manresa -la ciutat de la meva infantesa i joventut- juntament amb l'Alba Besora i sentint la veu de la Fina, la teva companya, recitant amb destresa i emoció els poemes de la Joana que tant vas estimar. No tinc fotos d'aquell dia* -i em sap molt de greu- però sí de les presentacions a Sant Feliu i a Vilafranca.

Presentació del Bestiolari a Sant Feliu de Llobregat: Josep M Aloy, Eulàlia Pagès, Manel Martínez i August Garcia 

i
Presentació del Bestiolari a Vilafranca: Josep M Aloy, Pere Martí, Eulàlia Pagès i August Garcia
Però si he d'escollir un dia compartit amb tu sens dubte és la inauguració de la Sala Biblioteca Rovelló al garatge de casa teva. Sí, sembla una mica estrany però és així: una biblioteca  -la dels vuit mil llibres, deies- que vas muntar amb un amor immens en un espai molt acollidor, que les pintures del mural de Valentí Gubianes van acabar d'embellir. Recordo aquell matí on, precisament, la Laura Borràs, llavors directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va ser l'encarregada de fer la "lliçó inaugural". Vaig descriure tots els detalls i emocions d'aquell matí al meu blog per si us ve de gust llegir-los. 


Els assistents a la inauguració de la Sala Rovelló a casa del Josep M Aloy



Deies al teu missatge de comiat al Mascaró de Proa:

“Mascaró de proa” va néixer amb la il·lusió de recomanar lectures per al públic jove. No sols això: ha volgut ser des del primer dia un recurs pensat sobretot per homenatjar els nostres escriptors, la seva feina, el seu compromís, la seva fidelitat i sobretot la seva presència constant. Perquè els apreciem. Perquè són els nostres escriptors.



Un d'aquests escriptors més estimats per tu és Josep Vallverdú, del qual vas esdevenir biògraf i principal divulgador de la seva obra. Et deia ell en broma en un acte de celebració dels seus 95 anys -i els teus 70!- que "no et pensaves que viuria tant!". Ves per on, l'atzar vital ha fet que ens hagis deixat abans que ell.

Deixa'm dir-te, amic, que et continuarem llegint, sentint la teva presència constant a través de les teves paraules i els records que hem viscut junts.

Perquè t'apreciem
Perquè hem d'agrair-te cada dia la teva feina, el teu compromís, la teva fidelitat.

Bon viatge, Josep M. Una abraçada ben gran!


(*) Uns mesos més tard vaig rebre unes fotos...


PD: Us enllaço també a l'article aparegut al diari ARA:  https://llegim.ara.cat/actualitat/Mor-Josep-Maria-Aloy-literatura-infantil-juvenil_0_2399760194.html 

O aquest escrit d'homenatge de Joaquim Carbó a la revista digital Núvol

I a d'altres articles d'aquest blog relacionats amb el Josep M Aloy.

O l'article de Pere Martí a El 3 de Vuit (21/2/20):




2 comentaris:

  1. Sempre és trist que ens deixi un amic i si a més s'ha dedicat a fer coses pels infants i joves, encara ho és més.
    Que descansi en pau.

    ResponSuprimeix
  2. Sí, Roser, i a més si penses que encara li quedava un bon tros de vida per poder viure...
    Ahir vaig anar a la cerimònia de comiat i va ser molt bonica, trista, és clar, però alhora amb un punt de confort, aquell que surt de constatar que una persona que va ser tan estimada ens deixa una nova lliçó a la condició humana, sovint tan mesquina, tan poc generosa...
    És d'aquells dies que, malgrat tot, surts millor de com vas entrar.

    ResponSuprimeix