dissabte, 18 de juliol del 2020

1000 dies després... ho tornarem a fer!!






















Ja fa dies que el vaig llegir però ahir, en veure les notícies sobre la sortida en 3r grau dels nostres presos polítics vaig pensar que era un bon moment per a dir-ne quatre coses.

La primera, que és un llibre que es llegeix, òbviament, des de l'emoció i l'empatia amb algú que ha posat la seva vida al servei dels drets civils i polítics de tot un país.

La segona, que tot i que és així, no hi trobes ni un mot de cofoïsme personal, ans al contrari, en Jordi té clar que -com va dir ahir públicament- ell va fer el que, segurament, el president de torn d'Òmnium hagués fet.

La tercera que, tot i transitar per terrenys coneguts i discursos ja sentits en aquests més de 1000 dies de presó política, hi descobreixes l'arrel profunda d'aquestes conviccions: la desobediència civil no violenta com a eina de lluita per la defensa dels drets humans. Un convenciment personal que va més enllà de la proclama.

I la quarta -però en podrien ser moltes més-  que, totes aquestes paraules prenen un valor encara més especial i autèntic en ser llegides quan, després de gairebé tres anys de presó injusta i infame, veus que no hi ha cap retret, cap desànim, cap ombra de defalliment. Admiro profundament aquesta actitud i crec que, encara que només sigui per no trair-la, ens emplaça a seguir en aquest camí que vam començar amb plena consciència aquell 1 d'octubre que, com algú va dir, és "un dia que durarà anys".

Us convido a fer la lectura d'aquest recull de diversos escrits del Jordi Cuixart des de la presó de Soto del Real o de Lledoners, alguns dels quals varem formar part de les paraules que Cuixart adreçà al Tribunal Supremo durant el judici-farsa. Els títols dels capítols són ja prou explícits: Des de la presó, Jo acuso, Demà pots ser tu, La desobediència civil, El problema és l'obediència civil, Amb tota la tendresa, Cap por, Cap renúncia.




Us deixo amb algunes cites com a petitíssim tast del que hi trobareu.

"Gandhi deia que negar-se a cooperar amb la injustícia és la millor manera de derrotar-la."

"Albert Einstein va dir que els nostres drets només estan assegurats si des del primer fins a l'últim ciutadà reconeix el deure a posar-hi la seva part."

"...no podem renunciar a la nostra voluntat i confiar que els nostres líders ens proporcionaran les societats que volem"

(del PRÒLEG de Jamila Raqib, directora de la Institució Albert Einstein dedicada a promoure l'estudi i l'acció no violenta).



DES DE LA PRESÓ

"l'1 d'octubre del 2017 més de dos milions de catalans vam fer l'exercici més gran de desobediència civil dels últims trenta anys a Europa. Un autèntic punt de no retorn."

"Actuar com si fóssim lliures ens fa, cada dia, una mica més lliures"


JO ACUSO

"Perseguir els qui qüestionen les lleis suposa contradir l'esperit de qualsevol constitució democràtica, ja que la protecció de l'expressió de la dissidència i dels drets de les minories és un principi constitutiu de qualsevol sistema democràtic."























DEMÀ POTS SER TU

"La causa 20907/2017 del TS no tan sols pretén castigar, sinó també atemorir i estendre la sensació, impròpia en una democràcia, que els drets de la ciutadania poden ser restringits o suspesos si els poders de l'Estat així ho decideixen."

"Avui protestem per garantir que els nostres fills també ho puguin fer el dia de demà".



LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL

"Tots els qui vam participar en l'1-0, de la manera que fos, organitzant les activitats a les escoles el cap de setmana, passant la nit als col·legis electorals, acompanyant les votacions, formant part de les meses o simplement votant, assumíem plenament, encara que fos de manera implícita, les conseqüències dels nostres actes i, tot i la brutalitat policial, vam mantenir la disciplina noviolenta."

"La presa de consciència i l'assumpció d'haver desobeït ja és un pas de gegant, un aprenentatge que no s'oblida."

"la desobediència civil no és el nostre problema. El nostre problema és l'obediència civil. Les persones que obeeixen les ordres dels seus governs i que, per tant, han sostingut guerres. Milions de persones han mort a causa d'aquesta obediència. El nostre problema és l'obediència de la gent quan la pobresa, la fam, l'estupidesa, la guerra i la crueltat sacsegen el món." (Howard Zinn)







































AMB TOTA LA TENDRESA

"Ens mou la voluntat col·lectiva d'emancipació i, de manera indestriable,  el desig de cohesió social amb què ens reconeixem com un sol poble. No volem renunciar a la diversitat, perquè ens enriqueix profundament i enriqueix l'imaginari col·lectiu."


CAP POR

"Hem d'explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè l'objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó, sinó resoldre democràticament el conflicte polític."

"Encara no han entès res. Creuen que la presó ens farà renunciar als objectius polítics, quan no fa més que enfortir-los. Així, la prioritat col·lectiva no pot ser fer-nos sortir de la presó, ni tan sols que ningú més no hi entri. L'amenaça de la repressió no pot guiar les nostres decisions."

"Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Mobilitzeu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força." (Gramsci)


CAP RENÚNCIA

"Estic convençut que aquest país no caurà en la frustració, perquè la seva acció col·lectiva està motivada per la immensa esperança en un futur millor. Hem superat situacions molt més adverses i hem estat capaços d'aixecar el cap davant d'esdeveniments pitjors."

"Cal lluitar fins i tot quan sembla que no serveix per a res." (Manuel de Pedrolo)



"HO TORNAREM A FER. Perquè nosaltres hem pres la humil decisió, sense por i plens de coratge, de no retrocedir en tot allò que afecta l'exercici de drets fonamentals, individuals i col·lectius.
Encara que se'ns jutgi per manifestar-nos, per expressar-nos, per mobilitzar-nos o per votar, estic convençut que ho tornarem a fer. Ens manifestarem, ens expressarem, ens mobilitzarem i votarem tants cops com calgui. Tal com ho hem fet fins ara:  pacíficament i serenament, però amb tota la determinació del món. No hi ha força repressiva capaç d'impedir-nos-ho. Tenim l'esperança intacta i ni res ni ningú no ens la prendrà."

"A partir del consens de la societat civil, el sobiranisme ha d'enfortir estratègies clares i compartides. Cadascú des del seu rol, sense confusions.  Cal una consciència clara que tenim una causa comuna més important que les causes individuals de cadascú."




GRÀCIES, JORDI!!! PEL TEU TESTIMONI, PER LA TEVA PERSEVERANÇA, PER LA TEVA TENDRESA, PER LA TEVA DESOBEDIÈNCIA!!

HO TORNAREM A FER!

8 comentaris:

  1. "Seguim esperant, fins i tot quan desesperem", he llegit alguna vegada. El Jordi diu que ha fet tot el que faria un president d'Òmnium, però jo li veig un punt de més en la seva dèria per sobre de molts altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la seva modèstia és superior a l'ego de tants altres. No em feu dir noms...

      Elimina
  2. Tinc el llibre "Ho tronarem a fer", fa més d'un any.
    Ahir també em vaig emocionar en veure al FAQS en Cuixart. Com si estigués a la saleta de casa meva. I en Rull i en Romeva, de qui també tinc els llibres.
    (Una curiositat si vas veure FAQS: la ballarina (Idolina Massa) que va actuar amb els "Amics de les Arts" és la filla d'uns cosins de la meva dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, a mi també em va emocionar moltíssim veure i sentir el Jordi al FAQS. Quin tros d'home!
      La ballarina em va agradar molt! Ja pots felicitar-la quan la vegis.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Ho tornarem a fer.... ai la R! Balla com la Idu

    ResponElimina
  4. La veritat és que de llibres de polítics no en llegeixo mai, però pels fragments que has posat tu veig que alguns estan molt bé...Em sembla que conec a la ballarina del programa de dissabte, ara li preguntaré al Xavi, es que tenien una casa de turisme rural...
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc acostumo a fer-ho. Si vaig comprar aquest és perquè em semblava que el testimoni del Jordi no és el d'un polític sinó el d'un activista social compromès amb els drets humans. I ha valgut molt la pena.
      Abraçades, Roser!

      Elimina