dissabte, 8 d’agost de 2020

Un creient que, a més, era creïble.

 

Acabo de rebre la trista notícia de la mort de Pere Casaldàliga. No faré aquí la ressenya biogràfica perquè estic segur que molts d'altres la faran aquests dies molt millor que jo.

Tan sols vull expressar la meva tristesa per la pèrdua d'un home bo. Un home d'església, però de l'església amb minúscules, arrelada al poble i a les seves necessitats. Tan arrelada que s'hi va comprometre fins a jugar-s'hi la vida molts cops en la defensa dels "sem terra", els pagesos que eren explotats, esclavitzats, pels grans latifundistes de l'Amazònia. I que va estimar tant! Va entendre que abans de preocupar-se per la seva religió havia de preocupar-se per la seva salut, la seva educació, la seva seguretat, la seva felicitat...

En aquests moments tot el "soroll" que ens envolta només és això, soroll que tapa les veritables prioritats vitals. El testimoni de Pere Casaldàliga ens interpel·la a fons. Estem lluitant pel que és veritablement important? Més enllà de creences, ideologies o qualsevol construcció intel·lectual que ens serveixi per a sentir-nos coherents, la pregunta a fer-se crec que és aquesta. Que cadascú de nosaltres busqui la seva pròpia resposta. I si pot ser, compartim-la, perquè... què hem vingut a fer en aquest tros de l'univers si no és això?

He recuperat el primer article que vaig dedicar al Pere en aquest blog i he pensat que estava bé tornar-lo a posar aquí avui. Siguem "Alternativa a aquest món".



Una pregària per Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Felix do Araguaia, poeta "descalç en la terra vermella". Que el seu testimoni ens doni força i ens il·lumini. Descansi en Pau.

La notícia a Vilaweb:

I aquest preciós article d'en David Fernández que ha recuperat per a avui:



2 comentaris:

  1. Una gran persona, fill del Bages( Balsareny?)
    A TV3 van fer una peli de la seva vida, em va estranyar perquè no estava anunciada i al matí m'he assabentat que s'havia mort...Al cel sia!
    Bon vespre August.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Roser,
      si, fill de Baldareny. L'any 1968 se'n va anar al Brasil i ja no va tornar mai més. Deia que, si els seus amics del Matto Grosso no podien agafar un avió ell tampoc ho faria...
      Una gran persona i un excel·lent testimoni de la bondat humana implicada en les causes per millorar aquest món.
      Una abraçada!!

      Suprimeix