Benifallet és per a mi una cruïlla de camins. Fins ara em portava a l'aniversari de Pete Seeger. Ara em mena també fins l'UN-I-VERS. Una cruïlla espacial i poètica.
Heu aquí el mapa estel·lar d'aquest univers:
A finals de juny i principis de juliol es va produir una curiosa alineació de planetes, satèl·lits i alguna que altra estrella fugaç. T'apareixien, de sobte, en un racó de l'espai on algú havia disposat una estació espacial amb un micròfon obert a totes les comunicacions interplanetàries. De tant en tant algun poetanauta agosarat s'hi acostava i llençava a l'espai bells/vells versos vinguts d'altres contrades:
Una melodia ens arribà de lluny. Semblava aproximar-se lentament car es feia més audible a mesura que passaven els segons. De cop sorgí del darrere d'una cantonada de l'estació. Provenia d'un curiós personatge que amb uns moviments regulars feia anar un estrany aparell. Recordava un instrument musical que havíem sentit a la Terra en temps remots. La seva dolçor ens embolcallà i, com si es tractés del músic d'Hamelin, ens impulsà a seguir-lo a través d'aquelles estructures que recordaven els carrers terrenals...
Enfilant-nos per artístiques construccions ceràmiques arribàrem a un punt on el músic s'aturà. Érem davant d'una altra porta estel·lar, aquesta de dimensions més humils però oberta a una foscor que intuïem casolana, amable. Ens vam quedar quiets, amatents, disposats a esperar el següent miracle. Aquest fou en forma d'aparició. Un bell àngel, vestit amb robes virolades, sorgí de darrere aquella porta i ens adreçà unes paraules en vers, ritmades i rimades, que semblaven conjurar el que estava a punt de començar els propers dies en aquell remot enclavament de la galàxia.
En acabar el seu parlament desparegué pel mateix indret fosc d'on havia sortit mentre una petita multitud enfervorida aplaudia la seva intervenció. Estava clar que les seves poètiques paraules havien tingut l'efecte esperat. I així, de nou guiats per aquell curiós i enigmàtic personatge, reférem el camí per on havíem vingut fins a l'indret d'on havíem partit, la cruïlla d'estructures que, a mode de plaça, concentrava l'activitat d'aquella petita colònia espacial.
A partir d'aquí els meus records es difuminen, confusos i barrejats, car se m'endugué una voràgine d'estímuls poètics, visuals i musicals com si m'hagués pres algun al·lucinògen molt potent. No sé què més dir-vos, potser hi haurà algú d'entre els que ho van viure que es vegi més preparat que jo per a fer-ho. Només puc dir-vos que aquells dies vaig viure una de les experiències més plaents i intenses que recordo. I que vaig ser feliç, molt feliç.
No sé com, però buscaré les coordenades i tornaré a aquest racó tan màgic. Segur!
"hissem les veles, solquem l'horitzó:
sens rutes marcades, la carretera
és només la que vulguem fer tots dos;"
Fragment de "Thunder road" (Carles Renau)
Programa comptet d'actes de l'UN-I-VERS aquí.
Heus aquí alguns testimonis d'altres viatgers estel·lars com jo:
Blog de Jesús M Tibau: https://jmtibau.blogspot.com/2023/07/toc-de-sortida-lun-i-vers.html
Blog de Tomàs Camacho: https://tcamacho00.blogspot.com/2023/07/haikus-un-i-vers-benifallet.html
Blog de Teresa Tort: https://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/badoc-2/
Un-I-Vers al Canal TE. https://www.youtube.com/watch?v=lM3m6g6OD6w
Reportatge sobre l'UN-I-VERS al Canal 21 Ebre. https://www.youtube.com/watch?v=E5x02NyvBF4
Una piulada de la Teresa Tort:
Avui fa una setmana ens movíem per l'UN-I-VERS.
— Teresa Tort V. (@teresa_tort) July 8, 2023
Al 'Poemes de la perifèria' hi vaig llegir Gerard Vergés, Zoraida Burgos, @MjEscriva, @begonyamezquita, @IdeosL, @2dabril, @mmirovi...
I un poema meu davant de la meua gent en un lloc que em pertany sense tindre'n les claus. pic.twitter.com/CMaAbgaUl4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada