Aquests dies hem viscut de prop l'horror de l'odi sense fissures, que es presenta sota l'aparença de justícia divina, lluita religiosa i no sé quantes coartades més. No sóc capaç d'afegir més reflexions. Tanmateix si vull compartir amb vosaltres aquest esplèndid poema de Wisłava Szymborska: El ODIO. L'he tret d'una antologia, Saltaré sobre el fuego (Nørdica libros 2015), que fa mesos que tinc a la tauleta de nit (després que Laura Borràs em descobrís Szymborska amb La dona de Lot) i m'acompanya sovint en els darrers moments del dia. Se m'ha fet una presència amable i, tot i així, crítica i lúcida. Potser perquè és -com diu Juan Marqués a la presentació del llibre en relació a la poeta polonesa-:
"alguien que no perdió la sonrisa sabia ni la bondad de fondo incluso al escribir sobre el dolor o sobre la Historia, y en cuyos versos, amablemente irónicos, suavemente heridos, a menudo se adivina una reconfortante malicia cómplice de eterna niña traviesa."
La traducció va a càrrec d'Abel Murcia i Gerardo Beltrán i va acompanyat, com heu pogut comprovar, d'unes fantàstiques il·lustracions -ja m'agradaria a mi que altres editors s'animessin a publicar poesia il·lustrada- de Kike de la Rubia.
Mira que portem anys i segles que nosaltres, la denominada Humanitat, som al món. Com és possible que no hàgem estat capaços d'aconseguir conviure pacíficament? I per què? Quin sentit té? No ho arribe a capir.
ResponEliminaJo em nego a creure que la famosa condició humana és per se violenta. El que passa és que la violència va lligada al poder i per això tots -vulguem o no- ens hi trobem immersos. Hi ha alternatives pacífiques però no "triomfen" entre les elits que ens governen.
Eliminauns poemes per a pensar i reflexionar que bona falta ens fan....
ResponEliminasí, sort dels poetes -i els artistes en general- que ens ajuden a mirar les coses des de noves perspectives...
EliminaUn poema que fa pensar. Que inhumana arriba a ser la humanitat!
ResponEliminaSí, t'adones que el mal triomfa perquè no cal "esforçar-s'hi" és una tendència natural -animal-, en canvi la bondat ha de ser molt valenta per enfrontar-s'hi sense caure en el parany de convertir-s'hi… Hi pensava ara que tothom sembla estar d'acord en proclamar una nova guerra contra els islamistes radicals. Aquest discurs em recorda els que es varen dir per a justificar la guerra d'Iraq...
EliminaPer desgràcia l'odi segueix tenint una bona salut...Però el que odia no sé que en treu, perquè sempre viu amargat, l'odi només crea violència...Sí que el violent es creu superior als altres, però només s'ho creu ell...Esperem que encara que sigui de de tant en tant, la bondat, s'imposi!!!
ResponEliminaBon vespre.
El violent sempre sap utilitzar d'altres que li facin la feina bruta i crec que poc li interessa "ser feliç", almenys de la manera que ho entenem la resta.
EliminaPerò estic segur que la bondat s'imposa en la majoria de les situacions quotidianes.
Bona nit!
La poesia de Wisłava Szymborska, necessito llegir-la sempre més d'un cop ( bé potser tota la poesia) però sempre val la pena.
ResponEliminaEm sorprèn la bellesa que li reconeix en aquest poema, però segur que té raó. I sobretot en una altra cosa, que ell sí, l'odi, acostuma a arribar el primer a la meta. Éscràpid i contundent, però estic segura que algun dia la humanitat se l'ha de treure de sobre. Fa massa que el portem a l'esquena.
Fa dies que havia llegit aquest post i em vaog quedat sense saber què dir. Ara he tornat enrere de posts...