divendres, 13 de juny de 2008

Sortiu a la pluja!



Hi ha més poesia en una cançó de Manolo Garcia que en totes les rimes de molts falsos poetes. Des d'un ja llunyà estiu del 99 a Formentera en que vaig quedar -literalment- captivat per aquell seu primer disc en solitari, "Con arena en los bolsillos", que espero en candeletes que surti el seu nou treball. Acaba de sortir "Saldremos a la lluvia" un disc d'aquells que va entrant a poc a poc, però que ja des de la primera estrofa notes que és especial, ple de coses a dir i que esperen ser escoltades amb calma. Un disc compromès amb una nova manera de viure més valenta, més respectuosa amb tot el que tenim, més sincera...

"Y si llueve saldremos a la lluvia
a vaciar el semillero de sonrisas
y esperar cosecha. En la silla de parar las prisas,
Tanto correr, tanto asentir, tanto quemar-se..."

Un disc amb una mica de tot (amor, desamor, soledat, tendresa, amistat, amor per la terra i tot el que ens envolta...) amb unes músiques precioses i uns arranjaments a mig camí del pop i la música d'arrel. Amb unes lletres plenes de paraules, de poesia al capdavall. Per això en parlo aquí. I aquesta veu...

Diu al llibret del disc sobre el compromís medioambiental tan " de moda" :

"Está terminando el tiempo del maquillaje engañoso y superficial. Opino que hemos de ir ya! a lo profundo del problema. Somos como una inmensa manada de búfalos dirigida a toda velocidad hacia un precipicio donde los que lideran la marcha miran hacia atras y nos dicen "A ver si no armáis tanto polvo!"

Quina imatge més potent, no? Y prou significativa dels temps que estem vivint.

Vinga, doncs. Sortiu a la pluja, mulleu-vos! (per començar podeu escoltar el seu disc o anar a veure'l en directe)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada