dimarts, 5 de gener de 2010

Nit de Reis

Sempre m'ha fascinat aquesta nit. I encara ho fa. Acabo de venir del carrer on una pluja fina no impedeix als nens i nenes anar a la recerca del meravellós. I nosaltres... que hi anem encara, darrere alguna meravella? Vull pensar que sí, tot i que els anys -i tot el que porten al damunt- et fan conèixer també el dolor, la solitud, la incertesa. Vull pensar que encara servo una guspira d'aquella mirada il·lusionada.
Que els Reis us portin les coses que necessiteu, ni més ni menys.
Jo us faig dos petits presents. Un és un gravat antic dels reis, de San Apollinare Nuovo de Ravenna, on queda clar que els reis, a més de mags, eren... catalans!
L'altre és un poema popular portuguès,  que sempre m'ha acompanyat des que el vaig llegir al llibre que em va regalar una amiga meva, la Dulce, que ja fa anys no sé on para. Feliç nit de Reis per tu, Dulce, i pels teus.

CANTIGA DOS REIS

Santos Reis, santos coroados
vinde ver quem os coroou
foi a virgem, mâe sagrada,
quando por aqui passou.

O caminho era torto
uma estrela vos guiou
em cima de uma cabana
essa estrela se poussou.

A cabana era pequena
nâo cabiam todos três;
adoraram Deus-Menino
cada um por sua vez.

(Cantiga popular de Barcelos recollida per Luisa Miranda)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada