dimarts, 11 de maig de 2010

"Fem el mateix camí sota els mateixos cels"


"Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels..." Així comença un dels poemes més coneguts de Màrius Torres (gràcies a Lluís Llach). El divendres passat, a Manresa, vaig poder comprovar com en poden arribar a ser de certes aquestes paraules quan retrobes amics i amigues de fa tants anys... Tots reunits a l'entorn d'un altre amic -i professor- , que poc s'esperava el que passaria quan, acabada la seva intervenció en l'esplèndida inauguració d'una exposició sobre Màrius Torres, va ser dut "amb nocturnitat i traïdoria" directe al parany.
No sé què vas sentir, Pep. Sé el que vaig sentir jo i molts de nosaltres. Ja ho deia abans : "ànimes com dos rius paral·lels...". La sensació que, malgrat cadascú ha seguit el seu camí, hi ha un fil invisible que ens uneix, i que ens recorda que, un cop, vam compartir i vam fer créixer dins nostre coses senzilles però essencials. Només ara la perspectiva del temps ens les mostra amb la claredat que les fa més valuoses. Més enllà de nostàlgies queda la satisfacció que allò va ser viu i va ser nostre. I qui sap si, l'atzar que ens ha aconduit fins a tu, serà prou fort com per fer créixer nous camins "en els meandres, grocs de lliris, verds de pau" on retrobar-nos un cop més. Gràcies Pep! I per molts anys!
I, mentrestant, podem gaudir de les paraules del poeta... I descobrir-lo en boca dels Túrnez & Sesé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada