dimecres, 13 de juliol de 2011

Com un vell far silenciós que vetlla




Heu arribat on volíeu, vosaltres?
Jo només aquí : a l’interrogant

JOANA RASPALL

 “Raspall té una trajectòria i una obra de les de treure’s el barret i aplaudir amb entusiasme” – diu Carles Duarte al pròleg de Jardí vivent. Fa justícia a la tasca d’aquesta jove de noranta-vuit anys amb un curriculum notable : teatre, diccionaris, narrativa i, sobretot, poesia, la majoria adreçada als més joves. I ara que –com diu ella- ve l’hora de plegar  ens regala els seus millors poemes.
Aquest Jardí, escrit des de la vellesa però amb una mirada molt viva, recull les experiències vitals de l’autora en quatre etapes simbolitzades per sengles flors : violetes, margarides, roses i pensaments. Davant nostre floreixen la ingenuïtat de les primeres descobertes, la reflexió interior, la passió amorosa, el dolor de l’absència, el misteri i, finalment, els dubtes d’una vida que ja s’acaba :  “Solitud resistent entre les boires / com un vell far silenciós que vetlla.”
Però aquest llibre no és un plany sinó un convit a viure la vida a fons, amb les llums i les ombres : “vull avançar armada d’esperança / i d’orgull proclamant que tinc cor i tinc vida.” Se’ns mostra una dona humil a la qual els anys no han fet perdre una actitud rebel :  “Res, però, dintre meu no envelleix, / res d’allò que ha marcat el meu pas / i m’ha dut als camins a lluitar / per la terra, l’amor i la fe.”  Humilitat i rebel·lia es troben en un punt : el servei al país, als lectors, als qui estima : “per damunt del temps i oblit perdura / d’allò que som, només el que hem donat / del nostre cor, fer presentalla pura”. La poeta entén l’ofici amb aquesta actitud i amb una altíssima autoexigència. Per això la seva poesia és un model d’interrogació constant, de rigor lingüístic, d’elegància mètrica i d’un talent innat per a la musicalitat. Raspall se sent hereva del mestratge d’humanistes com Carles Riba : “Jo he estat aquella noia temorosa / que s’acostava al món dels grans poetes.”
L’editorial vilanovina El cep i la nansa n’ha fet una esplèndida edició. La pulcritud i elegància del disseny i les aquarel·les de Lluïsa Cauhé -filla de l’autora- són el millor embolcall per aquest regal poètic. Ara ens pertoca estar a l’alçada de tanta generositat : “La feina em cau del cor / –esquinç dolorosíssim- / i es posa en altres mans. / L’amor les acompanyi!”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada