diumenge, 27 de gener de 2013

Llegir com viure. Gràcies, mestre!


 Al suplement de Cultura del diari PUNT-AVUI (18/1/13) hi ha un esplèndid article sobre l'exposició dedicada a Joan Triadú, titulada Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. El text, signat pels comissaris de l'exposició, Susanna Àlvarez i Joan Josep Isern, inclou alguns fragments del mateix Triadú, que han servit per a il·lustrar el seu pensament. Un, especialment, m'ha captivat. Suposo que, perquè sóc mestre i ho visc com ell, m'ha tocat molt a fons, m'ha emocionat:


"Quan sóc a l'escola treballant, a dins de la classe, sóc feliç. Sembla que una professió així ha d'omplir tota una vida al qui la sàpiga estimar. La vida a la classe es basa en el nervi del mestre, en el cor del mestre, en l'ànima del mestre, coses impalpables que han d'arribar als alumnes..."  (Joan Triadú)

He remenat pels prestatges buscant un llibre seu. I l'he trobat:  l' "Antologia de la poesia catalana. 1900-1950". Un llibre que -ho confesso- vaig endur-me de l'escola on vaig estrenar-me com a mestre. Llavors tenia cura de la descuidada biblioteca a més de fer de mestre de català. Suposo que vaig pensar que no el trobarien a faltar i que jo li donaria un millor ús (llavors començava els meus estudis de Filologia Catalana). Suposo que és una pobra excusa. Sigui com sigui, m'ha acompanyat tots aquests anys i l'he fullejat de tant en tant, buscant-hi un punt de vista especial, diferent, valent, a l'hora d'estudiar els nostres poetes. Avui l'he tornat a mirar i he descobert -no ho recordava-  que el pròleg és de... Salvador Espriu! Sembla, doncs, que l'atzar el fa tornar a sortir just l'any del seu centenari. He llegit el pròleg -breu, humil, però que diu molt d'ell i de l'home a qui prologava- i us en deixo un petit tast:


" Perquè som davant d'un llibre escrit amb passió i amb una radical sinceritat. (...) Quant a la passió, ens sobta, amb una certa freqüència, fins a deixar-nos una mica perplexos, perquè el nostre temperament no és tan nerviós. Pel que respecta a la sinceritat, dringa d'una manera tan noble i tan valenta, que sona tothora a or de vint-i-dos quirats. Si el llibre no convenç tothom en totes les seves afirmacions i els seus judicis, inspira fins als esperits més crítics una consideració i una deferència sense reserves ni regateigs."    (Salvador Espriu)

Ja ho veieu, el gran Espriu lloant -tot i les reserves- la feina d'un Triadú jove i arriscat (l'edició que tinc és la segona, de 1981, una reedició facsímil de la primera, de l'any 1951).

I una darrera anècdota. El llibre porta -òbviament-  el segell de l'escola, prova del meu delicte. El més curiós, però, és que, tot i la data d'edició, es tracta d'un segell en castellà i amb el "pollastre" franquista! Testimoni d'un temps que ara sembla ressonar en algunes veus que sentim dia sí, dia també...


Nota final exculpatòria:  Aquella escola ja no existeix. La van reconvertir en un institut. Si algun dia em reclamen el llibre per a la seva biblioteca els el retornaré, avergonyit... i agraït.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada