diumenge, 10 de març de 2013

Núvols poètics

M'encanten el cel dels dies com avui: uns quants núvols escampats entre el blau, com als dibuixos que tots fèiem de petits. No sé per quina raó meteorològica aquest paisatge no és produeix gaire al nostre cel. Per això, en dies com avui, m'encanta mirar aquests flocs blanquets movent-se lentament, com una dansa... I és llavors quan em ve al cap aquest preciós poema de Joana Raspall. Us el regalo mentre miro els núvols des del meu terrat:



Dansa de núvols

No entendré mai per què els núvols no canten
quan, tot lliurant-se a caprici del vent,
s'esfilagarsen com un vel de gasa
en giragonses suaus d'un vals lent.

Sento en silenci com l'indesxifrable
compàs de pauses entre violins...

No entendré mai per què els núvols amaguen
les melodies que els bateguen dins.

Joana Raspall


A compàs de versos,
La Galera,
Barcelona 2003
pàgina 20

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada