diumenge, 4 d’agost de 2013

Demà l'agafo?

 


Avui us proposo una lectura fresca, com el temps demana. Una novel·la amena, àgil, divertida, entranyable i ben escrita -que ja és molt!- que, a més, ens acosta d'una manera subtil i gens carregosa -gairebé sense adonar-nos-en- a una reflexió més profunda sobre alguns elements sensibles de la nostra vida. En fi, una "ganga" que podem llegir perfectament sota l'ombrel·la a la platja o protegits per la frescor dels pins muntanyencs. Som-hi.

La novel·la arrenca quan la Julie, una noia de 28 anys a qui la seva parella acaba de deixar, assisteix a una festa pel divorci d'un amic seu. Sí, ja ho veieu, una festa de divorci, per què no? Mentre acompanyem la Julie en les seves divagacions vitals i mentals -xerra molt i pensa tant com xerra- ens anem assabentant dels detalls de la seva vida actual. Res, un petit desastre: una feina que no s'estima -i on la tracten fatal-, una vida amorosa en caiguda lliure... Sort del petit entramat d'amics i amigues i dels veïns -peculiars, certament, del seu barri. Un barri on tothom es coneix, encara. En aquest univers sotragat per la pèrdua amorosa, apareix un nou personatge, un nou veí d'escala, del qual Julie se sent atreta amb una curiositat gairebé malaltissa abans i tot de veure'l. Té un nom realment especial, sí: Ricardo Patatràs (desconec com deu sonar en la versió original francesa). Julie farà tot el possible per a conèixer-lo. Com una adolescent s'empescarà mil i un ardits per a coincidir amb ell a l'escala, veure-li la cara, investigar-li el correu... Aquesta part de la novel·la és la que presenta una major part de situacions hilarants. Creieu-me si us dic que m'he sorprès a mi mateix rient sorollosament en una sala d'espera mentre seguia les peripècies d'aquesta "investigadora secreta" de pega. I "hasta aquí puedo leer", que deia aquella, si no vull trair la vostra confiança, però us puc assegurar que la part detectivesca arriba a un nivell extraordinari, com no us el podríeu imaginar en començar el llibre.

L'obra està escrita per un home però, sinceramente, crec que ha sabut posar-se en la pell d'un personatge femení de manera magistral. Retrata els dos sexes amb força agudesa i escriu amb un sentit del ritme i el to, per a mi magistrals. La veu de la Julie és qui ens explica la trama. Una veu que es desdobla en narradora externa però que inserta gairebé constantment una veu interior a la que lògicament només accedim nosaltres. Això és particularment divertit i aconseguit en els diàlegs, on escoltem la veu del que la Julie diu i la del que voldria haver dit realment.

Tot i ser una novel·la sense massa pretensions trascendents toca de tant en tant alguns temes sensibles: la relació de parella, les relacions familiars, la vellesa, l'amistat, el dolor, la mort... La gràcia  està en la dosi justa de reflexió "que no carrega" i que es mostra d'una manera natural, tal com tu o jo ho haguéssim pensat -i potser ho hem fet i per això ens hi sentim identificats. El to més seriós -mai pesant- s'equilibra a la perfecció amb la frescor i l'humor tothora presents. De manera que quan acabeu el llibre estic segur que us sabrà greu haver-vos d'allunyar d'aquests personatges que ja són, d'alguna manera, amics o veïns vostres.

2 comentaris:

  1. Sí, sí, demà l'agafo!!

    Gràcies August; pinta molt bé!

    ResponElimina
  2. Compro!!! Ja m' ho estic passant bé i només he llegit el resum? Moltes gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina