dimarts, 24 de febrer de 2015

Endevinalles i "monstres" de la LIJ


Al blog Mascaró de Proa, del meu bon amic Josep M Aloy apareix una ressenya del llibre Endevinalles per a tothom de l'escriptor i crític de literatura infantil i juvenil -i també amic meu- Pere Martí i Bertran.
Disculpeu si, saltant-me totes les normes del protocol, destaco la meva relació personal amb aquests dos  monstres (dit amb tot el carinyo del món) de la LIJ. Un se sent orgullós de tenir amics així.

Josep M Aloy
Del Pere Martí ja he ressenyat molts cops obres seves en aquest blog. Del Josep M Aloy, en canvi, només vaig comentar fa poc un article seu que aixecà molta polseguera entre els cercles lectors. Però no havia encara destacat el seu blog, un model de rigor i constància en la crítica d'un gènere, el de la literatura per a infants i joves, que sempre ha estat considerada -injustament- menor. El blog va merèixer el 12è Premi Aurora Díaz-Plaja (2013), guardó que es concedeix a aquelles obres que destaquen per "l'anàlisi, estudi o investigació sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalanes". L'atorga la AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). En aquest cas, el jurat va considerar Mascaró de Proa com una "digna porta d'entrada als diversos àmbits de la literatura infantil i juvenil catalana".
Si el visiteu regularment podreu confirmar aquesta valoració. 
En Josep M Aloy és també especialista en Josep Vallverdú, de qui n'ha esdevingut el biògraf. I per destacar la seva darrera aportació a la literatura infantil cal esmentar l'esplèndida antologia "Bestiolari de Joana Raspall" que vaig tenir el plaer de presentar conjuntament amb el seu curador.

Pere Martí i Bertran
I sobre el nou llibre de Pere Martí, aviat us faré arribar la meva pròpia ressenya encara que, a la vista de la ja esmentada del Josep M Aloy, no sé si serà capaç d'aportar alguna cosa més.

10 comentaris:

  1. La setmanapassada vaig comprar justament aquest "Bestiolari de Joana Raspall", un llibre impecable també pel que fa a les il·lustracions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades sento dir d'algun llibre, "ah és literatura infantil"...Com si fos menys important. Jo he de confessar que m'encanta aquesta literatura i també la juvenil, ja que sovint et trobes llibres encantadors...El què passa que de vegades alguns són d'editorials poc conegudes i em costa de trobar-los!
      Bon vespre, August.

      Elimina
    2. Quan he vist en Pere Martí, he pensat que la seva cara m'era familiar i ara recordo que una vegada va venir a l'escola perquè els nens i nenes havien llegit un llibre seu, que no recordo quin era, però jo tenia Les tortugues de l'avia...Recordo que vaig ficar la pota, perquè no sabia que n'era l'autor i no se com va sortir a la conversa i jo li vaig comentar que era un llibre molt bonic, però com que anava adreçat a pre- adolescents, li vaig dir que em semblava que pels d'avui dia potser no tenia massa interès...Quan em va dir que era seu , em volia fondre, sort que em va dir que li havia dit molta gent. Jo pensava que el trobarien massa bucòlic...No sé si tu l'has llegit. La proba que no es va enfadar és que me'l va signar molt amablement i el tinc ben guardat.
      Petonets.

      Elimina
    3. Tens raó, M Roser, la literatura infantil sovint té aquesta etiqueta. Jo crec que, precisament, a Catalunya s'escriu una literatura infantil i juvenil d'un nivell molt alt. Tenim grans autors que s'hi dediquen i, alguns d'ells, s'han convertit després en escriptors de culte entre la literatura per a adults, com l'Emili Teixidor, el Josep Vallverdú, Martí i Pol, el mateix Desclot… i tants altres!

      Fa gràcia això que expliques del Pere Martí. Sort que ell és un encant de persona! Les tortugues de l'àvia és un llibre que he llegit molts cops amb els meus alumnes de 5è o 6è i funciona molt bé. Potser no té una acció trepidant però té allò dels llibres de colla que funcionen. A més transmet uns valors sense caure en un to carrincló. A més està molt ben escrit, amb un ús acurat i ric del llenguatge, com tots els llibres del Pere. Ara mateix l'hem acabat de llegir i aviat rebrem la visita de l'autor a l'escola.
      Petonets i bona nit!

      Elimina
  2. Sí, Novesflors, el Bestiolari de Joana Raspall és un llibre molt ben editat, amb unes il·lustracions precioses. Jo crec que acabarà convertint-se en un clàssic del gènere.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. El meu pare ha escrit per a joves, amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda. És a punt de treure un llibre per adults, però la veritat és que el seu primer llibre és un clàssic, porta més de 30 anys editant-se, i Pla deia que n'hi havia prou amb vint per ser considerat així.

    ResponElimina
  4. Ostres, Helena! El teu pare és el "Raimon Esplugafreda"? Si no recordo malament és l'autor de "Hem nedat a l'estany sota la lluna plena", no? I tant que és tot un clàssic! El recordo quan, encara de "jovenet" el vaig llegir. Llavors ja estudiava per mestre i m'agradava llegir aquestes novel·les per a joves per anar tenint bagatge… Que bo! Ho editava l'editorial Laia, em sembla… I encara veig la portada… Dóna-li molts records (encara que no el conegui). Recordo que va ser una lectura molt plaent. I el vaig recomanar als meus alumnes. Llavors encara tenia els de 7è i 8è d'EGB (1r i 2n d'ESO actuals). Ah… quins bons records m'has fet venir...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Que és petit el món!
    Raimon Esplugafreda (ps.), resident a Sallent (Bages) és autor almenys de tres novel.les juvenils: la que ja heu citat (que va fer furor als anys vuitanta) i dues més: "Viatge a l'interior d'un gra d'arena" i "Potser aquesta nit a Cala Roja". Jo li havia comentat algun d'aquests llibres i sempre he pensat que havia d'escriure més, cosa que em sembla que no va fer. Encantat, doncs, de saludar a la filla!
    Però jo havia entrat a Rapsòdia per agrair a l'August el nou tractament que em fa de "monstre". No recordo que mai ningú m'hagués penjat aquest títol nobiliari. Però venint de l'August, l'accepto. El meu fill encara riu, ara. I la família no vegis.
    En fi, molt interessant el teu bloc, els comentaris que fas i els nous tractaments. Espero seguir donant-te motius per parlar dels llibres que ens agraden.
    Gràcies per tot i fins aviat!
    Josep Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Josep M, el món -com diu la dita- és un mocador (i no de farcell, més aviat de butxaca). Que bé que hagis aparegut precisament avui després del comentari de l'Helena. Així has pogut completar la informació sobre Raimon Esplugafreda amb el teu "monstruós" coneixement de la literatura infantil i juvenil. Gràcies! Espero que l'Helena ho rellegeixi.
      Perdona el tractament poc formal que t'he (us) regalat al Pere i a tu, ja sabeu que us aprecio molt i, com tu coneixes molt bé, els monstres poden ser també uns gran aliats dels infants, almenys literàriament parlant.
      Celebro la teva visita a Rapsòdia. M'honora moltíssim que enriqueixis les meves humils cavil·lacions amb les teves elegants i sempre sàvies paraules.
      Hi ets sempre convidat d'honor! (ara sí que ho he fet bé, oi?)
      Gràcies a tu i fins aviat!!

      Elimina
  6. La diferenciació entre literatura infantil i juvenil, i l'altre, la literatura a seques, mai m'ha semblat encertada. Algunes vegades, a la biblioteca, busco un autor que m'interessa i me'l trobo a la "secció infantil" com si no fos una lectura "adequada" per l'edat adulta.

    ResponElimina