dissabte, 28 de febrer de 2015

Quan l'engany es converteix en una heroïcitat

Encara una seqüela més de l'article de Josep M Aloy publicat al Núvol i al seu blog Mascaró de proa "Fomentem la lectura o fomentem l'engany", que ja vaig comentar en aquest blog. La d'ahir va venir de la mà de Josep Vallverdú a El Punt/Avui. Mereix també una llegida. A la frase que el mateix diari va destacar jo encara afegiria: el pitjor no és que tinguin una nul·la concepció del valor de la llengua i la literatura, és que tenen una concepció basada en "si puc escapar-me de treballar -el que sigui- i, a sobre,   ocultant el meu engany,  és que he triomfat!" La prova en són els comentaris que fan després d'haver comès el seu acte heroic.

21 comentaris:

  1. Tinc una amiga que diu que hi ha ignorants per voluntat pròpia.
    I és cert. Hi ha moltes persones que han tingut eines per il·luminar-se i han triat seguir a la foscor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com opinar segons el que diuen a alguns canals de televisió, en lloc de buscar la informació per un mateix i contrastar-la.
      La ganduleria no fa bons ciutadans, em temo.

      Elimina
    2. M'agrada aquesta frase, Xavier, me la guardo. De totes maneres no sempre podem triar, i alguns trien molt poc. Per a triar cal conèixer abans i alguns no han tingut aquesta opció. Amb la lectura passa el mateix. És clar que, ben mirat, aquests no sempre han fet l'esforç de conèixer, que demana fer un pas endavant. Per això ajuda tant, a voltes, l'empenteta d'un pare o mare, d'un amic, d'un mestre...

      Elimina
    3. Totalment d'acord amb tu, Cantireta, la ganduleria no fa ni bons ciutadans, ni bones persones, em temo. Potser és allò de que és més fàcil deixar-se endur pels instints que mirar d'educar-los...

      Elimina
  2. el que passa és que els adolescents i jovent d'avui en dia té ares i mares que tampoc llegeixen i a més es troben que els professors i professores ( que consti que que hi treballo , faig de profe , ara fa temps que no estic amb ESO i batxillerat però precisament feia llengua i literatura) després de llegir els llibres els hi demanen coses que maten el plaer de llegir per llegir tals com fer recensions o resums, respondre a preguntes fer fitxes ....ja se que no és fàcil engrescar a la lectura , recordo com fa temps vam organitzar una mena de sessions lectura lliure a classe i va ser un èxit ....bé i en quant l'engany.....si ha resultat creïble vol dir que almenys han fet un bon treball de recerca .....tanmateix sento si he simplificat un afer complex.....costa lluitar dins l'escola contra el món real , i al món real, malauradament el que triomfa és la llei del mínim esforç i a enganyar s'ensenya des de la política, certs programes de tV no els disculpo però hauríem de comprendre el fenomen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que a l'escola o a l'institut -els mestres- hem d'equilibrar propostes adreçades a l'adquisició d'unes capacitats -lectores, en aquest cas- amb les que tinguin per objectiu que l'alumne pugui descobrir el plaer de la lectura. La dicotomia entre lectures "obligatòries" i "lliures" no hauria d'existir. Es poden plantejar perfectament les dues opcions que són complementàries. I si, a sobre, saps presentar les primeres perquè desvetllin el gust de les segones… oli en un llum!

      Elimina
    2. Tens molta raó, Elfree, en això que dius dels models socials (política, tv…etc). Estem immersos en una bombolla que fa creure als adolescents que, sense cap esforç, o amb l'engany, poden "triomfar". Potser el problema és que hem capgirat els valors del que considerem "èxit" a la vida...

      Elimina
  3. Jo no tinc fills, però quan veig el meu nebot que no llegeix em desespero.
    A mi, personalment, m'agradaria ser capaç de llegir l'Ulisses de Joyce, però si me'l fessin llegir hauria de fer trampa en els comentaris. És l'Everest de la literatura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no passarà mai. Abans et faran llegir altres coses que sense un bon vas d'alcohol no baixen.

      Elimina
    2. A mi em passa el mateix quan un alumne diu que no suporta la música, o que l'art és un rotllo o… Evidentment tothom té dret a gaudir del que vulgui però sempre em pregunto si no s'està perdent alguna cosa que l'ajudaria a ser millor persona i més feliç. És allò de les "humanitats", cada cop més arraconades als plans d'estudis i menys presents a la vida col·lectiva, o almenys a la que arriba amb els mass media.
      Això que expliques de l'Ulisses a mi m'ha passât molts cops amb d'altres obres. Suposo que no tothom està igual de preparat per a pujar l'Everest. I el gust personal també hi té molt a veure. Jo també sóc feliç pujant cims menys prestigiosos però que em fan descobrir unes vistes esplèndides!

      Elimina
  4. Ja vaig llegir-lo. Per mi és molt important que la meva filla gaudeixi de la lectura, per ara anem bé... però encara és aviat per dir-ho. És delicat, llegir no pot imposar-se i tot va en contra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es donen més bons resultats en una mitja hora on tothom llegeix el llibre que vol que en un curs escolar on et fan llegir un llibre segurament imposat per la tendència política i econòmica de l'editorial que hi "suca".

      :-(

      Elimina
    2. Que bé, Loreto, que la teva filla gaudeixi llegint. El futur, no el sap ningú, però si es va consolidant com a lectora no ho abandonarà tan fàcilment. No sé quants anys té però els lectors infantils passen per problemes lectors durant l'adolescència (+ feina a l'insti, altres interessos de l'edat… etc). Alguns es perden pel camí però d'altres hi retornen més endavant.

      Elimina
    3. Aquests espais de lectura "lliure" als centres escolars, Cantireta, són una bona proposta per a engrescar en la lectura. A més, permeten també al mestre/a seguir el perfil lector de cada nen/a i aconsellar-li altres obres.

      Elimina
  5. Totalment d'acord amb en Josep Vallverdú...Jo també penso que no hi ha mitjans ni estretègies segures per a l'aprenentatge de la lectura...Jo tinc un nevot de 9 ans que és un menja llibres, però és que la seva mare, també és una gran lectora!
    Ai si el senyor Galí aixequés el cap!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M Roser, el model dels pares o mestres és una de les millors eines, però no sempre és garantia segura. Sóc dels que penso que, com més alicients, millor. I si, després un nen/a no vol llegir almenys no serà perquè no haguem fet tot el possible. Al cap i a la fi no tots els adults llegim, ni tots fem esport, ni tots escoltem música...

      Elimina
  6. Costa de transmetre el gust per la lectura... Costa, costa. Jo penso que no és pas amb lectures obligades i treballs avorridots que ho aconseguirem,

    Jo crec que seria millor poder triar les lectures. Jo vaig llegir Enid Blyton com una boja fins ben grandota i sense adonar-me'n se'm van anar colant entemig altres coses diverses. En aquell temps a les meves escoles, no només no ens obligaven a llegir literatura, sinò que llegir noveletes estava mal vist... Allò de "més val que estudiis". No ho poso pas per exemple, perquè no ho era, però recordo sempre una anècdota de la Montserrat Roig que feia la broma de dir que nosaltres llegíem perquè estava gairebé prohibit i que qui sap,si seria el sistema de fer venir ganes de llegir. Era broma, clar, però fa rumiar.

    Val a dir que a casa els llibres eren una cosa molt important i valuosa, i que des de sempre ens havien explicat molts contes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pares consumidors de televisió no faran grans lectors, dels fills. I si a més desmereixen la nostra feina (servidora dóna classes de llengua) com si la llicenciatura i les opos ens les haguessin regalades, no es pot esperar que valorin la lletra impresa i l'esforç que hi dediquem i surtin amb aquestes respostes que es mereixen ser brodades "en bragues d'espart" :-))

      Elimina
    2. Crec que està molt bé que els alumnes triïn algunes de les seves lectures, però també és cert que, com a mestres i professors, tenim la responsabilitat de donar-los a conèixer algunes obres pel valor literari que tenen. El que passa és que si això no es fa bé, acompanyant el jove lector per a fer-li més agraïda alguna lectura que potser ell no faria, descobrint-li aquelles qualitats que la converteixen en un tresor cultural, etc, si no que més aviat se l'abandona a mercè d'unes "obligacions" (com resums, qüestionaris, treballs, sovint avorrits)
      el resultat és lògic que sigui el que és: el refús de la lectura.
      Això que expliques, en broma, té la sega gràcia. Sovint alguns nens s'han interessat més per un llibre quan, després de preguntar-me què llegia, els deia que allò no era per a ells, que era massa difícil o per a grans… Sovint llegeixo un llibre en veu alta a la classe i, quan estem en el punt més àlgid, tallo. Demano qui se'l vol endur a casa per a saber com continua… i sempre hi ha algú que aixeca la mà (o més d'un, i llavors he de fer un petit sorteig!). També m'agrada dur a la classe els llibres que estic llegint jo, encara que no siguin per a ells. I, si hi ha alguna estoneta de lectura per a ells, jo també llegeixo.

      Elimina
  7. Qui llegeix fa comentaris assenyats. Per això vaig obrir una pestanya al meu bloc que es diu "docència" on hi caben els bons microcontes i les penoses respostes d'examen, a banda d'algun microconte on faig befa i escarni d'algun alumne malcarat.

    (aquest comentari, però, desmenteix tot el que he dit anteriorment) ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi aniré, Cantireta, a donar-hi un cop d'ull. Tots ens trobem amb situacions curioses a l'aula de les que sempre se'n pot aprendre. T'agradaria llegir el llibre "100 situacions a l'aula. De l'educació infantil a la universitat", d'un bon amic meu, profe i escriptor, en Jordi de Manuel, i la Paz Monserrat, una companya de feina d'ell. En vaig parlar a Rapsòdia. No em sembla bé, però, fer-ne escarni (encara que algun alumne malcarat, com dius, s'ho mereixeria…).

      Elimina