diumenge, 29 de març de 2015

"amb qualsevol fotesa fem el ple" *
















Els mestres ja ho fem això: desapareixem. Especialment a finals de trimestre, sembla que s'acabi el món: que si anar preparant notes i informes (i corregint com desesperats dossiers, llibretes, proves…), que si el festival dels sentits, que si… Aquest cop, a més, s'hi han afegit: una sortida a St Llorenç del Munt, una donació de sang -organitzada pels alumnes de cicle superior-, la participació al certamen de lectura en veu alta i, per acabar-ho d'adobar, teníem tres alumnes i dues mestres en un Erasmus a Polònia!! En fi, de bojos, de bojos galàctics.
Així que avui, finalment, he pogut escapar-me per fer un tomet (seria un "tombet" però ningú ho diu així) i comprovar que la primavera incipient de fa uns dies ja esclata arreu sense concessions. El verd dels cereals s'imposa fresc i brillant, els ametllers han cedit el relleu als presseguers i un munt de plantes floreixen a les vores de camins i conreus. És el que s'anomena vegetació ruderal. Avui, en comptes de pedalar costers amunt m'he estimat més deixar-me seduir per un raconet sota unes oliveres on la calabruixa i el boixac de camp s'havien ensenyorit del terreny. També hi havia algunes lletereses -o lleteroles- que, tot i no lluir pètals acolorits, es fan mirar per la seva singular geometria vegetal. Ah! i la meva primera rosella d'aquest any!
Com que feia una mica de vent -i no estava massa en forma- només m'he arribat fins a la Torre d'en Vernet, un petit nucli arraulit al costat de l'ermita de Sant Pere ad Vincula (curiosa, per cert, la història d'aquesta advocació) i, des d'allí he retornat cap a Can Rigol -on he trobat el raconet que m'ha enamorat- i he passat "pels camins inoblidables" cap a la torre de l'aigua de la Bleda i Vila. Aquí teniu un petit resum fotogràfic. Bona Setmana Santa a tothom!

* Tret del poema Març de Miquel Martí i Pol.



16 comentaris:

  1. Ja trobava a faltar les teves entrades i comentaris!
    Encara no he vist cap rosella, ets un privilegiat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena, jo també us trobava a faltar! Torno a ser aquí, amb rosella inclosa, que comparteixo amb vosaltres...

      Elimina
  2. Devies tenir un bon mono, generalment encara tenim més ganes de fer allò que ens agrada quan no ens ho deixen fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en tenia ganes. Ha estat un final de trimestre especialment estressant. Necessitava tornar a sentir l'aire i descobrir aquesta primavera que va avançant...

      Elimina
  3. Apa, ara a aprofitar les vacancetes... Segur que ho faràs.

    Quina verdor més preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, faré el que pugui. No em plantejo gaires coses a part de descansar, llegir, solucionar un parell de temes familiars i sortir algun dia més amb bici. I recuperar el contacte amb el blog i amb vosaltres… Bona Pasqua, Carmeta!

      Elimina
  4. Nosaltres comencem les minivacances una miqueta més tard. Però també ens ha arribat una primavera preciosa, després de les últimes pluges esperadíssimes per ací. I no us podeu imaginar quin perfum de tarongina fan els camins i els horts. Descansa, o no, però faces el que faces, sigues feliç. Gràcies per compartir el teu "tombet" amb nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em sembla olorar la tarongina des d'aquí… No sé massa què faré -de vegades és millor no fer-se grans propòsits-, en tot cas, descansar segur. I continuar compartint els "tombets" que vagi fent, i alguna lectura que tinc entre mans. Bona Pasqua, Maria Josep!

      Elimina
  5. Unes fotos precioses. Fa goig la primavera, i ací fa una calor fora mida.
    Bones vacances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors, realment res com un dia així per sentir-te de meravella!!
      Una abraçada!

      Elimina

  6. Feia temps que volia deixar un comentari, en realitat no tant perquè fa poc vaig descobrir el teu blog. En qualsevol cas, m'he fet seguidor avui mateix i l'he afegit al meu llistat de blogs. Aprofito per afegir que m'encanta l'expressió "un petit nucli arraulit", talment el nucli s'encongís fruit del fred o, tal vegada, volgués romandre expectant i ocult en l'orografia.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi, per visitar-me i per deixar el teu amable comentari. Sigues benvingut. He vist a El far que ets fotògraf i especialitzat en viatges… hmmm tota una llaminadura blogaire! Prometo venir-te a veure de tant en tant.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Home, dir-li fotesa a aquesta meravella de camp... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ben mirat, tens raó: no és cap fotesa! Només que m'agradava encetar el post amb aquest vers que, d'alguna manera, retrata aquest sentir-se bé amb qualsevol petita cosa (que no és poca) Ai, la primavera!!

      Elimina