dilluns, 12 d’octubre de 2015

El blog del Camí Ramader de Marina


El blog del Camí Ramader de Marina ja està enllestit! És el recull de 7 dies de ruta (més els preparatius!), 36'5 hores damunt la bici -i les que passàvem menjant, reposant, conversant, rient, contemplant el paisatge…, 278 kms recorreguts i 5.626 mts de desnivell positiu acumulat. I un munt d'anècdotes, esforços i moments impagables que m'agradaria compartir amb vosaltres. Per si us animeu a fer-lo -encara que sigui un tros-, per si us ve de gust gaudir-lo des de la pantalla tot contemplant les fantàstiques imatges o llegint algun dels resums que, amb la intenció de descobrir aquesta ruta, he escrit barrejant dades objectives amb impressions del tot meves però transferibles.
Aquesta pretén ser una primera llavor per a la recuperació d'un camí històric que resseguiren els nostres ramats i que encara alguns fan a trams. Un camí que enllaça les prades del Pirineu amb la sorra de la platja, des de la Cerdanya al Penedès. Ara la feina ja correspon a uns altres que han d'afinar la proposta,   i posar mitjans per a marcar el recorregut, fer-ne difusió, implicar ajuntaments, pagesos i ramaders de la zona, propietaris de refugis, cases rurals i altres allotjaments…

7 comentaris:

  1. He descobert el blog del Camí Ramader de la Marina i l'he anat llegint, així, per sobre i he acabat cansada, de tant pedalar...Una feina fantàstica! Ara que veig que e tant en tant feieu alguna parada per recuperar forces. Felicitats a tots per a la proesa que segur que ha obert un camí que seguirà molta gent. És una bona manera de fer país!
    Veig que a la foto hi ha un bestiar ( és broma)una mica diferent , barrejat amb les ovelles, que resten impassibles...
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que hagis quedat cansada. Llegit així, de cop, és fer un munt d'esforç!!
      I sí que fèiem parades, si no no hauríem arribat enlloc! I com deus haver comprovat, de tant en tant una bona taula ens acompanyava. Que patim molt però després ens ho compensem, eh?
      estem molt contents d'haver participat en un projecte així, que va més enllà de nosaltres mateixos. A veure com qualla tot plegat!
      Una abraçada!
      No et pensis que estaven tan impassibles, si t'hi acostaves es començaven a posar nervioses… Devien pensar que érem uns pastors ben estranys…
      Bon vespre, Roser.

      Elimina
  2. Llegir com els altres s'ho passen bé? No, gràcies, sóc massa envejós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensava que a un ciclista com tu li faria gràcia...

      Elimina
    2. sóc ciclista de ciutat, la gràcia es queixar-se dels vianants i dels cotxes que no et respecten!

      Elimina
  3. Ja he entrat al blog del Camí Ramader de Marina.
    Molt complet. Com un bon ciclista cal llegir-lo per etapes.
    August, et mereixes el mallot groc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Tens raó en això de les etapes. Totes les masses piquen i si ho vols llegir de cop pots quedar destrossat. Al cap i a la fi nosaltres vam trigar set dies…
      El mallot jo sí que el donaria als "veritables" protagonistes d'aquest camí: els pastors i els seus ramats, que ho feien -segur- amb moltíssimes més incomoditats que nosaltres. I no pas per un interès romàntic...

      Elimina