dimecres, 20 de gener de 2016

Wonder a la classe



































Perdoneu la immodèstia, però no tots els dies un surt al diari. A l'edició d'avui de 'El Periódico' hi trobareu un reportatge sobre el fenomen Wonder, un llibre del qual ja us he parlat molts cops. L'atzar -i la generositat d'algunes persones- ha volgut que la meva experiència a l'aula amb aquest llibre surti en aquest article, que podeu consultar complet aquí. Al text hi podreu llegir també l'opinió de l'editora, la Isabel Martí (La Campana), així com les reflexions que fan uns quants adolescents que l'han llegit.  

I ja us avanço que aviat -segurament l'1 de febrer- tornaré a sortir en un reportatge que el programa Tria33 del Canal33 ha fet també sobre aquesta joia anomenada Wonder. August per partida doble. 

39 comentaris:

  1. Que xulo l'article!!!! Felicitats August!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, Magda! Amb aquest nom no et coneixia, són les inicials dels teus fills, oi? I gràcies! Alguna cosa hi deu tenir a veure la directora, dic jo… ;)

      Elimina
  2. Enhorabona! Molt maco l'alticle! Llàstima que no colaria fer-me passar per 10-12anys... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!! Si vols et guardo un raconet, ja diré als meus "Llunàtics" que ets una mestra que ve a veure com treballem…;)

      Elimina
  3. August, s'ha de ser immodest quan qui se'n beneficia és la societat. Abans, els professors i els mestres fèiem classe des d'una tarima. Avui, aquesta perspectiva ens la guanyem amb la paraula, i cal propagar-la als vents de l'aula, del carrer i de qualsevol lloc on hi hagi rastres de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que avui amb la xarxa es poden escampar les bones noves, i les idees interessants molt més ràpid. Que les dolentes ja corren soles…
      Una abraçada, Enric!

      Elimina
  4. Per cert, l'article l'he llegit aquest matí al diari, fent un cafè en una terrassa, veient passar la gent pel carrer. Ritual i actitud, que també acompanyen la paraula.

    ResponElimina
  5. Felicitatds ben merescudes. Ja m'agradaria haver estat alumna teua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, NovesFlors! I a mi tenir-vos a tots a la meva classe! Amb l'ordinador o el mòbil a punt per a bloggejar, hehe...

      Elimina
  6. Enhorabona August et mereixes aquest reconeixement per tota la labor que fas
    tant en un camp com en l'altre ets un tot terreny una abraçada Gregori


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gregori!! Amb aquests comentaris m'estic inflant com un globus! ai quan peti… Una abraçada.

      Elimina
  7. "La infantesa és vital, perquè l'home és el que queda del nen" deia Ana M. Matute. Quina sort que tens de treballar amb nens d'aquesta edat! Felicitats pel reconeixement que fan de la teva feina. Ja avisaràs quan surtis al 33!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta cita de la Matute. No la coneixia. L'afegeixo a la meva llista de preferides. Sí, la veritat és que és una sort i un privilegi treballar en una feina que m'apassiona i que em retorna tantes coses (i no em refereixo a l'article d'avui). El reportatge del 33 serà segurament l'1 de febrer. Però no pateixis que ja em faré el pesat avisant-vos! Una abraçada!

      Elimina
  8. M'ha agradat molt l'article.
    M'agrada especialment això: “Wonder és un cant a la vida amb gratitud, a la consideració dels altres i a les petites coses que realment són les importants”. Crec que és important que els nanos i nosaltres també, no oblidem mai valors tan importants com la consideració als altres.
    Felicitats, August!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, m'agrada molt que la periodista hagi triat aquesta frase per acabar perquè així no t'enduus la idea que és un llibre dur o per a treballar el "Bullying" com molts fan córrer… La consideració és una idea clau del llibre i em sembla molt necessària com a missatge als nostres nens i nenes d'avui.
      Gràcies pel teu comentari, Àngels!!

      Elimina
  9. Ostres August, moltes moltes felicitats!!! El fet què algú reconegui la bona feina que fas amb la mainadaés tot un detall, doncs no sempre es valora la feina d'un mestre que se surt una mica de l'estereotip...Trobo que qualsevol llibre que treballi el respecte a la diferència és molt vàlid...
    Jo ara, amb els que faig reforç a 3r, llegeixo Sóc, com sóc i el tema és una mica el mateix , un Talp diferent que té problemes precisament per això...
    Quan jo era tutora,el primer que feia era posar un rètol enorme amb la paraula respecte. Els nens i nenes han d'aprendre que tots som diferents, però malgrat les diferències ens hem de respectar, perquè és el què enriqueix una col·lectivitat...I ningú és més que ningú!
    Ja ens avisaràs quan surtis per la tele!
    Petonets, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que estic molt agraït als que em van proposar per al reportatge. No considero que faci res de l'altre món, ni cap innovació ni res d'això. Senzillament m'entrego a la meva feina amb molta il·lusió i la màxima professionalitat de què sòc capaç. A partir d'aquí, si se'm reconeix la feina millor i si no, la continuo fent.
      La veritat és que està bé que els mestres apareguem als mitjans d'una manera positiva perquè sovint se'ns ha qüestionat de manera injusta (no dic que no hi hagi qui s'ho mereixi però qüestionar tot el col·lectiu no està bé).
      I sobre el respecte, consideració, amabilitat, bon tracte, o com li vulguem dir, és un tema que cal insistir molt, cada dia, perquè els temps que corren no hi ajuden gaire. O sóc jo que ja em faig vellet…
      Ja us avisaré d'això del Canal33.
      Bona nit, Roser!!
      I petonets.

      Elimina
    2. No et fas vellet no, ni jo velleta, els valors no caduquen mai!!!

      Elimina
  10. Gràcies a les xarxes t'he descobert jo també, perquè altrament El Periódico no el llegiria. Ja veig que t'estàs fent famós, aviat a la tele i tot! No l'he llegit el llibre, i la veritat és que em costa decidir-me a llegir-lo, no m'acaba de cridar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la fama és molt efímer… JA em començo a preparar per quan torni a ser com abans i ningú m'aturi pel carrer…
      El llibre no és una novel·la d'alta literatura ni molt menys, ja t'ho pots imaginar. Però com a lectura fresca passa, i si a més et preocupa el tema educatiu, encara més. No deixa de ser una novel·la per a adolescents, com jo (hehe).

      Elimina
  11. Enhorabona August, vaig tenir el diari ahir als dits, l'article i ara tocaria explicar per què no et vaig reconèixer!!
    Gràcies per aquesta tasca que fas, estaré pendent al programa del C33,
    Salut company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que no esperaves trobar-m'hi i per això no me vas veure. Em situes als blogs i em llegeixes per internet, no a la premsa, oi?
      Gràcies pels teus comentaris. Us aniré informant quan sàpiga del cert quan s'emet el programa del 33.
      Una abraçada, Toni!

      Elimina
  12. Hola August, gràcies per aconseguir que ens tinguin a fer fotos pel PERIÓDICO i al segon anal de TV3 al canal 33 gràcies a tu tinc la oportunitat de surtir per la televisió ja que no he surtit però PERIÓDICO que em vaig enfada ja s'he m'ha passat. Vaig pensar que per la televisió es molt probable que surti. GRÀCIES PER SER TAN BON MESTRE GRÀCIES A TU PUC TINDRE LA OPORTUNITAT DE SURTIR PEL PERIÓDICO I LA TV


    GRÀCIES

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu. Laura, per ser tan bona nena i alumna! I per participar amb tant d'interès en les coses que fem a la classe. Sense vosaltres i la feina que feu, ni Periodico ni Canal33, no vindria ningú a veure'ns. Aprofiteu-ho que és una oportunitat que no es presenta gaires cops.
      Fins demà.
      Petonets, Laura!

      Elimina
  13. Enhorabona per haver sortit al diari! Sort que no ha sigut sota un titular tipus: Assassí en sèrie bla bla...

    No, el llibre no fa per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com t'ho fas, Pons, per trobar sempre el cantó 'positiu' de cada cosa?

      Elimina
  14. Vull felicitar-te per l'article i, a més,
    encara que em passi de dos minuts...
    MOLTS D'ANYS, AUGUST!!

    Aferradetes! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lluna! I no pateixis pels dos minuts… encara no he anat a dormir, o sigui que, per a mi és el mateix dia! Per cert, com sabies que era el meu aniversari?

      Una abraçada!!!!

      Elimina
    2. A veure ai encara en trobo fora del llit. Per molts anys, Augist!

      Elimina
    3. Bon dia, Enric! Gràcies per felicitar-me. També està bé trobar-te una felicitació només llevar-te. Com diu la dita: tots els sants -i aniversaris- tenen capvuitada!
      Una abraçada!

      Elimina
  15. Perquè és molt a prop del meu i un dia m'ho vas dir ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això vol dir que t'he de felicitar aviat? O ja ho havia d'haver fet?
      Sigui com sigui, FELICITATS!!!!

      Elimina
    2. No, no, encara no ha passat! ;)
      Gràssis, de totes maneres.
      Aferradetes!

      Elimina
  16. August, em vaig perdre l'article del Periódico en paper. Gràcies al teu post l'he pogut llegir.
    Espero no oblidar-me del reportatge del 33.
    Enhorabona pel reconeixement cap a la teva (valuosa) feina.

    ResponElimina
  17. Gràcies, Xavier, per les teves paraules. Celebro que hagis pogut llegir l'article (si cliques a l'enllaç podràs llegir l'article sencer, om hi ha també l'opinió de l'editora de la Campana i d'uns quants adolescents que han treballat el llibre).
    El reportatge -ja us ho recordaré- serà emès, segurament pel Canal 33 el dilluns que ve 1 de febrer, cap a les 11 de la nit.
    Com ja he dit a algú, benvinguts els reconeixements a la feina feta, sempre animen a seguir treballant en aquesta línia. I si no vénen, el millor reconeixement el tenim en l'agraïment dels nostres alumnes i les seves famílies, que al cal i a la fi són els destinataris del nostre treball.
    Una abraçada!

    ResponElimina