dissabte, 9 de juliol de 2016

De Paasilinna a Dahl




































Uns quants mesos m'ha costat enllestir la meva darrera novel·la, El bosc de les guineus. No perquè sigui un mal llibre -ans al contrari, si fos així l'hagués deixat i prou- sinó perquè entremig un munt de coses m'han tingut força entretingut. Entre d'altres el meu viatge a Finlàndia, del qual ja us n'he parlat, el final de curs, els meus concerts amb Surant com les pedres i amb Ran de les coses… En fi, per una raó o altra, m'ha costat molt trobar estones decents per a deixar-me endur per la prosa d'aquest escriptor finlandès tan peculiar, l'Arto Paasilinna.
D'ell ja havia llegit El moliner udolaire i m'havia encantat, així que vaig començar la lectura d'aquest amb la seguretat que hi trobaria un univers semblant. I així ha estat. Els personatges de Paasilinna no són convencionals, tenen sempre un punt de sonats que els fa molt difícil la vida en societat. Per això la majoria acaben escapant-se al bosc. I ara que he estat a Finlàndia ho he entès, perquè allà el bosc és omnipresent. Hi ha tant de bosc com vulguis. Com per fer realitat aquella dita de "compra't un tros de bosc i perd-t'hi".
A El bosc de les guineus s'hi trobaran -i mira que és difícil!- dos personatges fascinants en la seva fugida particular. Un és l'Oiva Juntunen, un "gàngster" que ha decidit no només fer un robatori sinó muntar-s'ho perquè els seus còmplices vagin a la presó i ell pugui quedar-se amb el botí. Però quan s'asabenta que un d'ells, el sanguinari Hemmo Siira, és a punt de complir la condemna decideix posar terra entremig d'ells dos i fuig al cor de la Lapònia. Allà, per atzars que ara no venen al cas, es trobarà amb el comandant Remes. Aquest està cansat de la dura feina de soldat -i sobretot que ningú se la prengui seriosament com ell-  i decideix prendre's un any d'excedència. La trobada entre els dos no té preu. Una topada de dos grans personatges. I "hasta aquí puedo leer".
D'altres personatges també igualment curiosos aniran poblant aquest bosc allunyat del món. Però potser un dels més entranyables és de la Cinc-centeta, la guineu. Si voleu saber perquè es diu així llegiu aquest fragment:


I ara que tinc l'estiu per davant espero poder llegir amb més calma. Tot i que ja m'espera una altra novel·la de Paasilinna -El año de la liebre- la deixaré reposar una mica. Començaré per un dels meus escriptors més estimats, Roald Dahl. I és que m'han deixat dos llibres d'ell… en anglès!! Sí, m'ho he agafat com un repte. Després del meu bateig lingüístic a Pielavesi (Finlàndia) tinc ganes de comprovar què sóc capaç d'entendre en la calma d'una bona lectura. I si és del meu Dahl, encara més! Ja us ho explicaré!!

Dahl "a la fresca" aquest estiu...

1 comentari:

  1. Gràcies per la recomanació, August. I tant que la llegiré, també. Des de L'any de la llebre, aquest és un autor capdal si, com ell, valorem l'especificitat humana, la idea de viatge, no com a fugida sinó com a obertura, i aquell sentit de l'humor tan característic que ens regala.

    Bon estiu i bons lectures!!

    Ah, i Dahl és essencial. No te l'acabes!

    ResponElimina