diumenge, 16 d’octubre de 2016

En defensa (calia?) del Nobel per a Bob Dylan

De les moltes reaccions que he llegit sobre l'entrega del Nobel de literatura a Bob Dylan em quedo amb aquesta de Xavier Antich del diari ARA d'avui. Diu tot el que podria pensar o dir jo -i més, és clar- però tan ben dit que el millor és penjar-ho aquí.






No tinc cap intenció d'encetar una anada i vinguda d'arguments a favor i en contra (que segur que n'hi ha, només faltaria). Tanmateix llegiré els vostres comentaris amb atenció i respecte.

11 comentaris:

  1. No calia, August. No he sentit ni llegit cap argument consistent més a banda dels qui senzillament no els agrada Dylan. Jo em vaig emocionar. Hauria estat més feliç, però, si l'haguessin donat ex aequo Dylan/Cohen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira per on jo també m'hi apunto! Cohen és l'altre cantautor que em va venir al cap quan van donar el nom de Dylan.

      Elimina
  2. A mi m'ha fet il·lusió. Trobo que està bé. També m'apuntaria a la proposta de l'Enric H. March

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, n'hi hauria tants de possibles com cantautors que han fet de la llengua un ús literari d'excel·lència, a part del compromís social.

      Elimina
  3. Tot i que no crec en els Nobel, m'agrada molt Bob Dylan. Vull dir les cançons, moltes de les quals vàrem conèixer i cantar gràcies a les traduccions del Grup de Folk, fa més de 40 anys, i més endavant pels "Miralls de Dylan" de Batiste i Quintana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, jo també conec les cançons del Bob des que era adolescent. Amb algunes d'elles vaig aprendre els meus primers acords d'aquells cançoners dels 70. La versió de "Miralls de Dylan" també em va agradar moltíssim (els acompanyava la meva profe de violí: Simone Lambregts!)

      Elimina
  4. No m’he posat mai a discutir els guardonats del Nobel, i no començaré ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor llegir-los que discutir-los (i en aquest cas escoltar-lo).

      Elimina
  5. Celebro que se li otorgui un Nobel a Dylan perquè les seves cançons han marcat tota una generació malgrat que hi hagi molt a dir sobre aquests premis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com en tota literatura o art, hi ha bo i dolent. Caldria deixar clar que la lletra de cançons entri en l'apartat literatura. Hi ha poetes que han estat musicats, i altres que han escrit ells mateixos les seves lletres. Un cop establert això, que arribin tots els Nobels que calgui. Penso que a en Raimon se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes... És un precedent.

      Elimina
    2. D'acord amb tu, Olga, en tot hi ha de tot. I sobre la poesia i les cançons també és veritat que hi ha poetes que canten (crec que és el cas de Bob Dylan) i cantants que escriuen cançons on la poesia hi és molt de refiló.
      I després hi ha el poder transformador de la literatura. I, si estem d'acord que Dylan canta poemes excel·lents, la seva literatura també ha contribuït al canvi de pensament, a la revolta social. I això, encara que una mica tard, està bé que arribi.

      Elimina