dijous, 5 de gener del 2017

Carta als Reis (amb fanalet i tot!)

























La Nit de Reis és la gran nit de la infantesa. Per això, malgrat el anys, sempre torna al nostre cor i ens recorda la il·lusió de llavors, aquella il·lusió on hi ha la llavor de tots els somnis que, si tot va bé, anirem perseguint al llarg de la nostra vida.
Avui torno a ser aquell nen enfilat als braços del pare per veure passar els Reis a Vic. Amb un fanalet a la mà, ves per on. Però a mi el que em té atrapat són aquelles presències màgiques, vestides de manera exòtica, que saluden des de la seva carrossa acompanyats d'una comitiva molt vistosa, plena de llums i colors. I encara recordo com, un cop a la plaça,  s'enfilaven al balcó de l'ajuntament i des d'allà ens parlaven amb un parlar estrany perquè venien de molt lluny… I com, al final del seu parlament, s'acomiadaven dient que anéssim "a la noné". A fer nones, vaja, si volíem despertar-nos l'endemà d'aquella nit màgica amb els nostres somnis acomplerts, embolicats en bonics papers amb estrelletes i arbres de nadal.
Avui torno a ser aquell infant i us escric com llavors la meva carta:

Estimats Reis d'Orient,

ja fa molts anys que no us escric cartes però avui m'ha vingut un rampell i aquí em torneu a tenir, demanant-vos coses. No patiu que tinc de tot, així que amb poca cosa que em vulgueu portar em sentiré feliç. Només voldria…

Que les persones que m'estimo continuïn al meu costat per poder fer aquest camí junts.
Que les que ja no són amb nosaltres ens continuïn il·luminant amb el seu record.
Que les persones que m'estimo no passin gaires patiments, més enllà dels estrictament necessaris. Ara que sóc gran ja sé que a la vida hi ha de tot i així cal prendre-la, no hi ha altra opció.
Que, de tant en tant, ens puguem regalar moments de pau i tendresa, moments de disbauxa i moments de silenci -aquests cada cop em vénen més de gust.
Que mantinguem les ganes d'aprendre, gaudir, millorar, compartir. Especialment amb aquells que més ho necessiten. I no cal anar a l'altra punta del món per fer-ho, que aquí ja tenim molta feina:  amb la parella, amb els fills, amb l'amic, amb el veí d'escala, amb aquell que et trobes cada dia a la feina, amb els nostres grans que tant ens necessiten, amb aquell nen de la classe...
Ah! i una mica de poesia, i molta música! O qualsevol cosa d'aquelles que et trasbalsa per dintre, que t'emociona, que et fa pensar, que et fa riure, que et fa somiar…

Bé, ara me n'adono que potser són moltes coses per a una llista que havia de ser curta. Però sabeu què? Que no cal que me les porteu totes. És més, potser no cal que ens en porteu cap. Doneu-nos tan sols una mica de la vostra saviesa, de la vostra tendresa, de la vostra il·lusió perquè cadascú de nosaltres pugui tirar endavant els seus somnis, que per això són nostres, no? 

Res més. Espero que no passeu gaire fred i tingueu temps d'arribar a totes les cases. I no us mengeu totes les galetes i no us beveu totes les copetes que us deixarem a punt perquè si no em temo que us quedareu a mig camí.

Rebeu una forta abraçada i, sobretot, torneu l'any que ve!

PD:  Per cert, m'he deixat de demanar-vos -ja posats- una mica d'il·lusió per al nostre país que ara passa per un moment delicat. Se'm fa estrany demanar-vos-ho a vosaltres, uns Reis, però de fet, segons la tradició dels antics escrits, éreu més aviat savis que monarques. Així que ja deveu imaginar-vos per on vaig. El nostre poble vol decidir el seu futur, ves per on, i, si és possible, convertir-se en una república independent. No us penseu que us demano això perquè està de moda. Jo sóc independentista des de fa molts anys. De fet, si mireu bé la foto ho veureu. Com que ja deveu anar una mica curts de vista us ho ensenyo de més a prop:





ELS REIS MÀGICS DE CADA ANY (1)

Cada any veniu
pel temps geliu,
amb camells d'or
i el somni viu
d'un vell tresor.

L'estel no es mor
en la nit breu.

De lluny veniu,
roent el cor,
coberts de neu.




(1) Tret de l'antologia "50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira" (Ara Llibres)  a cura de Jaume Subirana

20 comentaris:

  1. Signo també aquesta carta als reixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que molts la signaríem. És un llistat de desitjos per a recordar que hi ha moltes coses que depenen de nosaltres. La felicitat es construeix dia a dia en els petits detalls…
      Bon Reis, Xavier!

      Elimina
  2. Sempre m’ha donat mala espina que uns desconeguts entrin a casa meva per deixar regals quan no he fet res per mereixe’ls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et subestimis, Pons! Només pel teu magnífic blog ja ets mereixedor d'algun regalet. Bon Reis, i records a l'Ahse!!

      Elimina
  3. Jo també la signo... m'agrada la teva carta.
    I els nens de Vic, vaja de tota la plana... van a rebre els reis amb fanalets. Els meus pares ja m'explicaven que de petits hi anaven, a Roda de Ter, amb fanalets de paper.

    Cadascú se'ls decora com vol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo gairebé no em recordava d'això dels fanalets fins que, fa poc, vaig demanar al meu pare aquesta foto. I ves per on, amb el tema dels fanalets d'aquest any, se'm va acudir un petit joc fotogràfic… ;)
      La carta als Reis és una carta a un mateix, a la il·lusió i l'esperança de ser millor cada dia i fer més feliços als que t'envolten. Entre els quals t'incloc, esclar!
      Bons Reis, Carme!! (amb fanalet o sense)

      Elimina
  4. Una carta preciosa, August.
    Els Reis seran generosos amb tu, així com cal. I espero, com tu, que també ho siguin amb el nostre país, l'àmbit de tots els àmbits.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roderic, per les teves paraules. La generositat és una altra de les virtuts que no s'estil·la gaire. Cal recuperar-la.
      Que rebis també una mica d'aquesta generositat dels que t'envolten. I una part de la meva ja hi pots comptar.
      Pel que fa al país, esperem que els nostres polítics sàpiguen actuar amb la generositat de què parlàvem…
      Una abraçada i Bons Reis, Roderic! (i gràcies per enllaçar aquest post al teu blog)

      Elimina
  5. M'apunto també a signar la carta, August. Que bonic seria si els seus desigs es fessin realitat...!
    És curiós això dels fanalets, al marge del tema d'aquests dies: no recordo gens que a Vilanova els féssim servir per rebre els Reis. Potser es van posar de moda posteriorment...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final hauré de fer llistat de signatures!! Gràcies, Montse, per les teves amables paraules. Els desitjos -més enllà de si es compleixen del tot o no- són bons perquè ens fan avançar vers fites més generoses.
      Dels fanalets no n'era conscient -com he dit a la CArme- fins que no vaig retrobar aquesta foto. Sé que ho ha altres llocs -com a Sabadell- on volen recuperar-los. Les tradicions tornen!
      Bons Reis, Montse!!

      Elimina
  6. Ara estic veient la cavalcada dels Reis de Vic i de moment de fanalets am estelada , no n'he vist cap...
    El primer record que jo tinc d'una cavalcada va ser a un poblet petit, Els prats de Rei ( aleshores Segarra) i plovia a bots i barrals, però no hi feia res...Eren tres cavalls cada un amb un Rei i un patge, o sigui que més pobre no podia ser i mira si n'he vist després amb molt de luxe, però és el record més bonic que en tinc... Segurament per ser el primer, perquè plovia i per ser tan autèntica...
    Sinó t'importa, jo també signaré la teva carta...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també he vist fanalets amb l'estelada, però estic segur que, des de TV3 han donat ordre de no enfocar-los directament. Hi havia una presa de primer pla on entrevistaven a nens amb fanalets i el de l'estelada estava mig amagat a un costat. En fi, país..
      Aix`que dius de les cavalcades senzilles m'ha passat aquest any a Riudoms, una cavalcada molt maca, sense espectaluritats però plena de detalls.. I és que sovint més no és millor.
      T'afegeixo als signants de la carta. La portaré a veure si l'admeten a tràmit al Parlament…
      Petonets, Roser.

      Elimina
  7. Jo sí que n'he vist, de fanalets amb l'estelada! I balcons també.
    Tot el que demanes per reis, August, és molt immaterial, el més difícil que et passin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també els he vist. Imagino que al final amb tota la polèmica han aconseguit una expectativa desmesurada… I que alguns hagin hagut de demanar "perdó" per tot plegat. És que a la mínima, ens baixem els pantalons…
      El que demano és difícil, sí, però no està tan a la mà dels Reis com de cadascú de nosaltres, no?

      Elimina
  8. bonica carta als reis! impagable la foto amb el fanalet de l'estelada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree!!
      Imapagable, Sí, oi? com que en aquella època ni sabien què era una estelada no em van dir res… ;)

      Elimina
  9. Ens has donat una prova irrefutable que el teu desig d'independència et ve de lluny. Una carta de Reis preciosa.
    No facis cas a les males llengües que diuen que hem perdut il·lusió, ans el contrari, quan més a prop ho tenim, més gran és la nostra il·lusió.
    Bon dia de Reis, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí; Consol, ja ho veus, hi ha independentistes de tota la vida…;)
      Sobre la carta, la veritat és que no tenia pensat escriure això i, no sé com, m'hi vaig trobar. Els follets de l'escriptura, diuen.
      La meva il·lusió pel procés continua intacta. Passi el que passi, estic convençut que ja no hi ha marxa enrere.
      Espero que els Reis t'hagin portat més ganes de fer fotos tan precioses com fas.
      I alguna cosa més que els hagis demanat.
      Una abraçada!

      Elimina
  10. Una carta molt tendra i amb uns desitjos que tots voldríem per a nosaltres. Esperem que ens aporten saviesa per fer-los realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desitjos compartits perquè, en el fons, tots busquem coses semblants per a ser feliços, oi?
      Una abraçada, Elfree!!

      Elimina