dilluns, 1 de maig de 2017

Homenatge al Santi Casañas


Estem preparant un homenatge al Santi Casañas i López (1963 - 2014).  Mestre, professor d'anglès i llengua castellana a Secundària, regidor de cultura de l'Ajuntament de Sta. Margarida i Els Monjos (2003-2007) i un rapitenc compromès en gairebé totes les iniciatives culturals i associatives del seu poble: Grup de Joves, Grup de Colònies, Amics de la Música, Amics del Teatre, Coral L'Amistat, GER (Grup d'Estudis Rapitencs), Ball de Diables de la Ràpita, Gegants de la Ràpita...Va ser també membre fundador de la Fundació del Castell de Penyafort, del qual n'impulsà la restauració. Va escriure alguns llibres i va participar activament en les publicacions locals, com podeu veure en aquesta foto:



El dia que els membres de la Junta del GER van demanar-me si volia fer-me càrrec de dissenyar un acte d'homenatge al Santi vaig sentir una barreja de sentiments. Per un cantó em sentia honorat. Que confiessin en mi per a un acte així em feia molt feliç. Immediatament, però, s'hi barrejà un altre sentiment: un profund respecte cap al repte que se'm plantejava. I és des d'aquesta doble vessant que m'he pres aquest encàrrec: il·lusió i respecte.
Si no n'he parlat abans ha estat perquè he estat embolicat -com sabeu alguns- en d'altres projectes. Ara que ja estic plenament immers en aquest em fa molta il·lusió compartir-ho amb vosaltres, alhora que m'agradaria demanar-vos un petit favor. Que ho escampeu a la gent que va conèixer el Santi i que els/us animeu a venir a compartir aquest moment amb nosaltres i tots els que el vam conèixer i vam treballar amb ell, que és el mateix que dir els que vam estimar-lo. Jo mateix vaig poder conèixer-lo com a mestre -ell rebia a l'Institut "El Foix" els "meus" alumnes de primària. I també com a pare: vaig tenir els seus dos fills a la meva classe. I us puc dir una cosa, que sempre, sempre, va agrair la meva feina i va encoratjar-me a continuar així. "Company", em deia, recordo, quan ens vèiem.
Segurament, però, el record més preciós que tinc d'ell és aquest.

L'acte tindrà lloc el diumenge 4 de juny a 2/4 de 10 del vespre a a la plaça del costat de l'església de St Domènec a la Ràpita, una plaça que, a partir d'aquell dia, durà el seu nom. Amb tots els honors.

Si -els que el vau conèixer-  voleu, a més, escriure alguna cosa pensant en ell, hem creat aquesta adreça de correu perquè hi adreceu les vostres paraules:

homenatgeSantiCasanas2017@gmail.com

Tractarem els textos rebuts com a tresors i alguna cosa o altra farem. I, vés a saber, potser triarem algun d'aquests pensament vostres per a l'acte del dia 4 de juny. Tot i que havíem posat com a termini el 4 de maig hem decidit allargar-lo. Podeu anar enviant els vostres testimonis. Els que ens arribin a temps d'aprofitar-los per a l'homenatge els tindrem en compte. La resta no es perdran, quedaran al sac per a, posteriorment, fer-ne algun tipus de difusió que ja se us comentarà.

Estic segur que, entre tots, serem capaços de fer-li al Santi l'homenatge que es mereix. Perquè el seu record i tot el que va fer romangui entre nosaltres com un esperó per continuar millorant.

9 comentaris:

  1. Pel que expliques va ser una pèrdua molt dolorosa, i com totes, irreparable.
    Amb l'homenatge, al menys perpetuareu el seu llegat, i amb la plaça el seu record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, totes les pèrdues són doloroses, però ho són especialment quan la persona que acomiades ha estat tan present en la vida i les il·lusions dels que l'envoltaven. El seu llegat continuarà viu a través dels que continuïn la seva obra. I el seu record es mantindrà inesborrable. Entre els que el vam conèixer i amb qui vam compartir una part del seu camí.
      Una abraçada.
      August

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Trobo que esteu preprant un magnífic homenatge per aquest "Company" teu...Jo no el coneixia, però pel que dius segur que va ser una gran persona, mereixedora de tanta estimació; segur que tot us sorirà d'allò més bé i ell des d'on sigui us ho agrairà!
    Petonets, August

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, va ser una persona molt compromesa amb tot el que feia. Ho vivia intensament i el seu llegat quedarà a la Ràpita, el poble que el va veure néixer.
      Espero que estiguem a l'alçada amb el nostre humil homenatge!
      Una abraçada, Roser.

      Elimina
  4. No vaig tenir el goig de conèixer-lo, August, però n'estic segura que les persones que et van encomanar aquest acte sabien el que es feien. Que vagi molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! Jo també espero estar a l'alçada del que se'm demana. Només pretenc humilment aportar el meu gra de sorra a la platja dels que el van conèixer i estimar.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Ara mateix n'he tingut notícia, vuit de maig. Ja no soc a temps?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, miquele! Estarem encantats de rebre el teu testimoni. Hem decidit allargar el termini que a d'altres com tu ho els ha arribat la notícia més tard.
      Una abraçada!

      Elimina