diumenge, 16 de juliol de 2017

Com el Penedès no hi ha res (amb el permís de Joan Oliver)




Aquests darrers mesos hem estat treballant en un web sobre el Penedès que esperem poder presentar el proper setembre. De moment una petita perla: aquest poema de l'escriptor i historiador penedesenc Antoni Massanell recitat per un servidor i amb el muntatge de vídeo de Pep Puig (de Pep Puig Films).

Bon estiu a tothom!!





12 comentaris:

  1. Per què dius "amb el permís de Joan Oliver"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo Helena que ho diu per canviar la comarca del Vallès per la del Penedès.
      Encara que la frase original és de Josep Carner, l'ha popularitzat en Pere Quart, sobretot a través de la cèlebre versió musicada de les "Corrandes d'exili" de Lluís LLach, que també ha interpretat Sívia Pérez Cruz i d'altres cantants.
      Bones vacances August

      Elimina
    2. Gràcies, Xavier per avançar-te a la meva resposta. Per cert que no coneixia que fos de Carner, a mi em va arribar a través de les "Corrandes d'exili" de Pere Quart. Sempre s'aprèn alguna cosa!
      Bon estiu, Xavier!

      Elimina
    3. I a mi no em desitges bon estiu, August?

      Elimina
    4. Perdona Helena!!!! I tant, que tinguis un bon estiu!! Una abraçada.

      Elimina
  2. Els dels Vallès no hi estem d'acord però bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La discrepància és un signe de salut democràtica. Ara que sembla que d'això anem curts... Bon estiu per als dels Vallès, Pons!!

      Elimina
  3. Felicitats a l'Antoni Massanell pel bonic poema i a tu per recitar-lo tan bé...
    Que tinguis també un bon estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser! Felicitaré a l'Antoni Massanell quan pugui, si és que mai puc veure'l. Ara m'és impossible
      Que passis un bon estiu, Roser!

      Elimina
  4. felicitats a tu, al poeta ..... i molt bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Felicitats a tothom, doncs! Bon estiu!

      Elimina
  5. No és el Vallès? Ai las!
    Cadascú que triï el que més li plagui.
    Bonic poema.

    ResponElimina