Amor engrunat al fons de les butxaques

Rellegint M Mercè Marçal he tornat a un vell poema que m'ha fet companyia moltes vegades. Té tota la tendresa i la tristesa de què aquesta poetessa excepcional era capaç en els seus versos:

Pujaré la tristesa dalt les golfes Amb la nina sense ulls i el paraigua trencat, el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny. Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques. Qui sap, potser Rapsòdia el recitarem -o cantarem- a la Múnia pel sopar de la dona...