Amb motiu d'un encàrrec que algun dia -potser- explicaré, he llegit la novel·la juvenil Coraline de Neil Gaiman. Us sonarà perquè aquest estiu es va estrenar una pel·lícula titulada Els móns de Coraline, adreçada a tots els públics. Tot i que la versió cinematogràfica té moltes virtuts -per alguna cosa la comparaven amb Pesadilla antes de Navidad, amb qui comparteix director- la veritat és que es queda curta davant la novel·la de Gaiman. Escrita amb agilitat però alhora plena de matisos, és capaç de crear una atmosfera realment intrigant, fins i tot terrorifica. I això està bé perquè és un gènere que no sovinteja les produccions literàries infantils i juvenils. Així que és, d'alguna manera, una mena de preparació per al terror adult. Però va més enllà encara. En plantejar les "aventures" d'una nena d'uns deu anys per l'estranya mansió on viu amb els seus pares, Gaiman obre molts altres temes : l'avorriment, la fantasia d'una nena que té massa temps lliure i a qui els seus pares no fan massa cas; un món paral·lel on descobreix uns pares misteriosament afectuosos que li adrecen tota mena d'atencions, aparentment desinteressades; un gat que parla però que no té nom perquè no el necessita per saber qui és; una galeria de personatges estrafolaris que es mouen ambíguament entre la realitat més kitch i la ficció més absurda... I podria seguir una estona més.
Us en recomano la lectura perquè, a més, està molt ben escrita -i traduïda!
Existeix també una excel·lent versió en format de novel·la gràfica -això que abans en dèiem còmic- il·lustrat per P. Craig Russell. Els dibuixos recreen d'una manera més fidel al text de Gaiman el món de Coraline, excessivament infantilitzada en la versió cinematogràfica.
En fi, dues propostes en una perfectament complementàries i molt interessants.
Que passeu molta por!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada