Tota la carn a la graella

Ahir vam ser a l'Escorxador presentant el nostre espectacle "Dóna'm la mà" per celebrar el dia del mestre/a. Per això també vam recitar uns quants poemes sobre l'escola, de Miquel Desclot, Gianni Rodari, Josep M Sala-Valldaura i Lola Casas. Va ser un acte familiar i acollidor i, tot i els nervis inicials crec, sincerament, que vam sonar bastant bé. Sempre costa això d'enfrontar-se a un públic que t'escolta. I potser l'error ve d'aquí : no ens "enfrontem" a ningú, sinó al contrari, tenim davant algú que ens ha vingut a veure, que té ganes d'escoltar-nos, de gaudir de la poesia i la música. Potser si tinguéssim això més present seria més fàcil passar-s'ho bé i comunicar tota l'emoció que et desperta cada poema. Sempre ens escalfem cap al final... i llavors ja s'acaba. O sigui que val la pena començar anant a per totes des del principi, posant tota la carn a la graella. No conec altra manera d'enfrontar la vida. (Perdó, volia dir "entomar" la vida).

O sigui que, feliç dia del mestre/a  i  visca la poesia!