Sona la música
24 tonades per a gralla
PATON SOLER
Fasolcat, edicions musicals
Barcelona, 2011
Josep Anton Soler i Petit (Vilafranca 1960), més conegut com a Paton Soler, és un músic i cantautor penedesenc de llarga trajectòria. El seu currículum compta amb una extensa i variada producció que abasta, a part de la música tradicional, cançons pròpies, poesia, narració musical i un llarg etcètera entre el que destaca una prolífica participació en premsa escrita, ràdio i televisió, així com la creació de videoclips i fins la banda sonora d’una pel·lícula. No es tracta, per tant, de cap nouvingut, ans al contrari, tenim al davant un músic que porta molts anys implicat en la creació i difusió del folklore tradicional.
Aquest llibre recull una selecció de les seves composicions vinculades a la cultura popular penedesenca, elaborades al llarg dels darrers trenta anys. Hi trobareu balls per a gegants, panderetes, capgrossos i moltes comparses més, pertanyents a diferents pobles d’aquesta comarca : Les Cabanyes, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Quintí de Mediona, Olèrdola, La Ràpita i Vilafranca del Penedès. En alguns casos formen part de veritables “suites” populars, espectacles unitaris que s’exposen al públic durant la festa major (La Petita Festa Gran de les Cabanyes) o altres moments (cas de l’espectacle ecologista Terrazel de Sant Llorenç d’Hortons, o de L’Ombra dels balls, un encàrrec de la fundació Joan Amades de Sant Quintí de Mediona per a donar a conèixer l’origen dels balls festamajorencs).
El llibre arrenca amb dos textos de Joan Cuscó i Clarasó, graller, musicòleg i eminent coneixedor de la cultura popular, especialment la vinculada al Penedès i al Camp de Tarragona i, a més, conservador de l’Arxiu Musical del Vinseum, museu de les cultures del vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès). En el primer, Músiques pel seguici, fa un breu repàs a com, des de la crisi dels anys 50, els seguicis festamajorencs del Penedès es van haver de reinventar per no morir en l’oblit adaptant-se a unes noves realitats socials i culturals. És en aquest procés on, segons Cuscó, encaixa perfectament la feina de Paton Soler com a exemple de la renovació d’aquest corpus tradicional. En el segon text apunta amb força detall les possibilitats pedagògiques d’aquest recull de peces a l’hora de, per exemple, ser utilitzades per a l’estudi del llenguatge musical, els intervals, el fraseig, l’articulació, els diversos gèneres musicals, l’estudi del transport, les modulacions i alteracions... citant explícitament aquelles peces més adients a cada cas.
El gruix del llibre el componen, lògicament, les partitures de totes aquestes composicions. La majoria estan pensades per a dues gralles i timbal, però cal destacar al final del llibre l’arranjament de dues peces per a conjunt instrumental : el Valset dels gegants de la Ràpita (per a gralla i tres violoncels!) i la Dansa de la geganta Elisabeth C. de Wolfenbüttel (gralla i una secció de vent amb trompetes, fiscorn, trombó, bombardí i tuba), totes dues arranjades per Joan Cuscó.
Acompanya al llibre un cd amb una tria de set peces (del total de 24) interpretades pels Grallers de Sta Madrona & Montònec, més la Dansa... ja comentada, a càrrec de la gralla de Joan Cuscó i els violoncels d’Eulàlia Nosàs, Núria Comorera i Miquel Nosàs. En resum, una obra que pot ajudar a aquells joves que es vulguin introduir en el món de la gralla i, en general, als que es vulguin apropar una mica més al coneixement del folklore penedesenc de nova creació fruit, en aquest cas, de l’entusiasme i l’encert de Paton Soler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada