Poesia oral

L’amor és la paraula del temps

la paraula exacta del temps.

SANTI BORRELL

Santi Borrell porta molts anys llegint versos en petits locals, escampant-los per internet, promovent festivals -Kinzena Poetika, Poesia i Cava-, participant en llibres col·lectius... però fins ara no havia editat els seus poemes. Els dies a les mans és, doncs, una opera prima i com a tal mostra l’entusiasme i l’audàcia dels inicis (1998-2003) però queda, al meu parer, enterbolida per un cert excés verbal. L’amor –i el desamor- és l’eix temàtic del llibre, on el jo pòetic s’adreça a la persona estimada partint dels tòpics per defugir-los, creant una imatgeria pròpia, sovint delirant : “Vas pintar el sol per la finestra / i tota l’habitació es va encendre”. Els ulls, el cor, els arbres, els somnis, el bosc, el vent o la llum... apareixen recurrentment creant un univers poètic molt personal que dibuixa l’amor com a camí de coneixement : “si t’estimo és per la teva llum / si t’estimo és per ser la llum”.

Quant a la forma Borrell utilitza el vers lliure, és a dir, el que no s’acomoda a una mètrica determinada. Hi té molt a veure, possiblement, la cerca de l’oralitat que l’autor ha practicat en els seus recitals. Això es nota sobretot en l’ús de l’anàfora (repetició de mots a l’inici del vers), un recurs que dota al poema d’un ritme especial però que l’autor usa amb desmesura. El llibre es divideix en quatre parts seguint l’ordre cronològic de creació. Destaca la tercera, composta d’un únic llarg poema, TU, on entra en joc la gran capacitat de Borrell per a crear imatges sorprenents, sovint paradoxals :  “Tu encens la nit d’espelmes / i el vent s’apaga” o “Tu portes un rellotge a la sorra / i es buida el temps”. A la darrera part del llibre apareixen poemes molt breus, alguns amb to de veritables aforismes : “la bellesa del dolor / és insuportable”.

Alonso Castellanos n’ha fet una edició esplèndida, aconseguint un llibre de mida amable, agradable al tacte i amb un disseny que destaca de seguida per la pulcritud del joc constant entre el blanc i el negre, una acurada tria tipogràfica i uns dibuixos de tall cubista que reforcen el caràcter trencador d’aquesta proposta poètica. Els dies a les mans és un bon tast poètic inicial i permet esperar de l’autor nous treballs on guanyi amb el temps –com el vi- si busca la paraula exacta.