"El sentit us el durà també la música"

Si no existís un grup com Túrnez & Sesé caldria inventar-lo. Cada cop que presenten un nou treball, no faig més que lamentar la miopia cultural del nostre país que no reconeix, com cal, l’immens valor de la seva proposta: el talent musical al servei dels nostres poetes. Desideri Lombarte, Espriu, Carner, Màrius Torres, M Mercè Marçal, Jaume Subirana, tants d’altres... i ara Sergi Jover.

Sergi Jover i Rejsek és un poeta d’un talent molt versàtil. No és ocell de primera volada i, tanmateix, sembla que els T&S l’hagin redescobert per al nostre temps. Nascut a Barcelona l’any 50, després d’un parèntesi adolescent a Suïssa retorna a casa. Ja de ben jove compagina la poesia amb el dibuix i el teatre treballant amb la Companyia Adrià Gual. També ha traduït Milan Kundera o Sandor Márai, entre d’altres. Ha rebut nombrosos premis per la seva poesia des dels anys 90. És també membre de la Junta de l’Ateneu Barcelonès i és precisament aquí on va néixer el seu lligam amb Túrnez & Sesé.

La química de l’encontre ha permès que avui puguem gaudir d’aquest cinquè disc dels T&S, gestat amb el treball simultani del poeta amb els músics. Vestigis recull tretze peces d’entre els més de quaranta poemes del llibre Vestigis propis (El Tall, Mallorca 2010) que Sergi Jover ha escrit durant aquests darrers deu anys. Ens parlen de renúncies, de penediment, d’injustícies històriques, de retalls d’una vida que ara es contempla a si mateixa, d’un home que es gira “enyorat d’or, cap a l’ocàs”. La veu que ens ho diu té un to malenconiós i s’adiu molt bé amb la del Xavi Túrnez, plena de matisos. Sesé ha capturat, com sempre, l’atmosfera dels poemes i els ha donat la música que els escau com un vestit a mida: de vegades una cançó solemne, d’altres un ritme de bolero, sovint amb tocs mediterranis, fins i tot un aire jazzístic... mentre el virtuosisme del violí de la Laia Rius embolcalla l’escena i el violoncel del Jordi Ruiz li dóna la calidesa i el tremp necessaris. Vestigis és també un disc d’aniversari, el desè. Per això s’hi han deixat veure les vells amics : el Jesús Vidal, la Meritxell Puig o el Josep M Ribelles. I per acabar un convidat molt especial : el Jordi Batiste.

Tot un luxe de repartiment que ens acompanyarà per la poesia de Jover i, allà on no hi arribin les paraules, “el sentit us el durà també la música”.