Des de fa ja un munt d'anys rebo puntualment a casa la revista Araguaia editada per l'associació del mateix nom que dóna suport a la feina que en Pere Casaldàliga fa al Brasil, al costat dels més necessitats, a Sâo Felix do Araguaia. Ara ell ja està jubilat del càrrec però continua la seva tasca a peu pla. Del seu missatge publicat a la revista núm 71 del juny del 2012 n'extrec aquest fragment que trobo especialment il·luminador per als temps que corren arreu, també aquí, ara que a casa nostra els vents que bufen no són gaire propicis:
"Si el món oficialment parlant va malament, hi ha molt món paral·lel, molta humanitat que camina, que lluita, que espera. No volem ser un món paral·lel, però haurem de ser, i amb molta freqüència, alternativa a aquest món. No haurem de ser església paral·lela, però haurem de ser, de tant en tant, església que actua paral·lelament per fer sentir de prop, per aproximar-se als crits de les necessitats i de les esperances del món".
Pere Casaldàliga
PS: El mes de maig es va entregar el premi Pere Casaldàliga de solidaritat a una de les persones que més s'ha significat a casa nostra en aquest àmbit, l'Arcadi Oliveres
PS2: I ja que aquest és un blog poètic us remeto a una pàgina on podreu llegir alguns dels poemes d'aquest català compromès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada