 |
| Per blopax (Flickr) |
Continua meravellant-me el nou llibre de poemes de Jaume Subirana. Hi reconec el to, aquella mirada sobre la realitat, detinguda en un instant precís. Però hi descobreixo un ús del llenguatge i de ritme del vers més treballat que a Rapala. Podeu llegir-ho vosaltres mateixos en aquesta petita peça de rellotgeria poètica que és
QUIET
què fa mentre el retraten
què mira mentre mira
a l'ull de l'objectiu
al fons de tot del negre
als dits de qui dispara?
el negre el dit la tara?
què passa què s'espera
què para què retrata
la llum la mà la bala?
Jaume Subirana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada