Aquesta mateixa tarda l'he enllestida. La porta dels tres panys és una novel·la entretinguda però clarament adreçada a un lector juvenil. Això no és cap desmèrit, al contrari, crec que pot enganxar als joves que tinguin curiositat per la ciència. Un punt al seu favor és que aconsegueix fer mínimament comprensible els plantejaments de la física quàntica. Ja sabeu: això de la física de partícules que, sembla que ens ha d'obrir nous horitzons, per no dir universos, els propers anys.
Fa quatre dies es va donar la notícia que finalment s'havia trobat el que alguns anomenen la particula de Déu, o sigui el bosó de Higgs. Doncs també el trobareu en aquesta novel·la, al costat d' universos paral·lels, gats que estan vius i morts alhora, teletransports de matèria... Un món fascinant que pot també atrapar el lector adult si li interessen aquests temes, tot i que pot trobar l'argument, lògicament, una mica lluny dels seus interessos.
El text està esquitxat de tant en tant per enigmes que el fan també més atractiu i suposen un repte per al Niko, el jove protagonista, però alhora també per al lector.
L'autora, la Sònia Fernández-Vidal és una jove cientifica molt experimentada en aquest tema, que s'ha mogut per llocs vedats a la majoria de mortals com, per exemple, l'accelerador de partícules del C.E.R.N. L'he sentida més d'un cop per ràdio i es fa molt simpàtica i interessant d'escoltar perquè té una gran capacitat de divulgació d'un tema que, a priori, no és precisament senzill. Té una segona novel·la, Quantic Love on aplica aquests plantejaments a una història d'amor. De moment, pendent de lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada